Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Bombardeyo d'Alcanyiz

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Bombardeyo d'Alcanyiz
Guerra Civil Espanyola

Bombarders Savoia-Marchetti SM.79 Sparviero emplegaus en l'ataque
Información cheneral
Calendata: 3 de marzo de 1938
Puesto: Alcanyiz (Aragón)
Resultau: '
En conflicto
Exercito Popular Republicano Sublevatos
Baixas
200-500 civils


Guerra Civil Espanyola
Cuartel de la MontañaAlcázar de ToledoXixónOviedoGuipuzcuaMéridaSigüenzaBadajozExtremaduraMallorcaSierra GuadalupeIrúnMonte PelatoTalaveraSantuario de Nuestra Señora de la CabezaVillarreyalCabo Espartel LoperaMadritOperación ÚrsulaCiudat Universitaria de MadritA Coruña 1ºA Coruña 2ºMalagaJaramaOfensiva d'o NorteMachichacoGuadalacharaGuernicaBilbauSegoviaBruneteSantanderBelchitEl MazucoCherchelTeruelPalos BielsaAragónLinia XYZEbroCatalunyaMenorca

O bombardeyo d'Alcanyiz estió un bombardeyo aerio efectuau per l'aviación italiana a las órdens de l'exercito sublevau de Franco. Ocurrió en o transcurso d'a Guerra Civil Espanyola lo 3 de marzo de 1938[1] en a ciudat de Alcanyiz, Baixo Aragón y estió lo segundo bombardeyo aerio mas mortifero de tota la guerra.

A ciudat de Alcanyiz yera situada luent d'o frent en ixe momento y acubillaba bellas 11,000 personas: 9,000 habitants y bels 2,000 refuchiaus procedents d'as batallas de Belchit y de Teruel.

L'ataque estió ordenau per o cheneral Juan Kindelán de l'exercito franquista y no teneba garra obchectivo militar, nomás "amedrentir a la población". Entre doce y quince bombarders Savoia-Marchetti SM.79 Sparviero de l'aviación lechionaria italiana executoron o bombardeyo que se fació de diya y s'estima que lo numero de muertos estió d'entre 300 y 500 civils (entre éls muitos ninos d'a escuela y a maestra) amás de numerosos ferius, tamién estió un obchectivo lo hespital, a on an i heba numerosos ferius procedents d'o frent.

O bombardeyo estió silenciau per los dos bandos per diferents motivos. O bando d'a Republica Espanyola lo silenció con a intinción de no sembrar o desanimo en as suyas ringleras. Per unatra parti Franco silenció l'ataque pa privar criticas internacionals como succedioron dimpués d'o Bombardeyo de Guernica.

En l'actualidat s'ha rehabilitau un refuchio antiaerio construyiu en 1937 mientres la Guerra Civil y convertiu en un espacio museistico an entre atras cosas i hai información sobre lo bombardeyo.[2]

Referencias

Bibliografía

Kembali kehalaman sebelumnya