218 aC
El 218 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Escipió i Llong (o també any 536 Ab urbe condita). L'ús del nom «218 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
Cartago
República romana
- Publi Corneli Escipió i Tiberi Semproni Llong són elegits cònsols romans.[6]
- Corneli Escipió rep Hispània com a província, i encapçala un exèrcit transportat per mar a Massàlia per a impedir que Hanníbal arribi a la península italiana. Comprova que l'exèrcit cartaginès ha creuat el Roine i probablement vol creuar els Alps. Escipió torna al nord de la península italiana per esperar-lo. A més, envia una flota formada per uns seixanta quinquerrems, amb dos legions comandades pel seu germà Gneu Corneli Escipió Calvus a la colònia grega d'Empúries per trobar-se amb les forces cartagineses.[7]
- Un segon exèrcit romà, sota les ordres de l'altre cònsol, Tiberi Semproni Llong, arriba a Sicília per embarcar cap a l'Àfrica. Derrota als cartaginesos que defensaven Melita i l'illa s'incorpora a la República Romana.[8]
- La flota romana de Gneu Corneli Escipió Calvus arriba a la colònia grega d'Empúries a la darreria de l'estiu. S'inicia la romanització a Catalunya.[7] Gneu Escipió sotmet per les armes a laietans, ausetans i bargusis[7] assetjant i conquerint Ausona. El cartaginès Hannó ataca a Gneu Escipió, però és derrotat i capturat en la batalla de Cissa. Aixeca també un destacament a la costa mediterrània que més tard seria la ciutat de Tàrraco.[9]
- Les tropes de Publi Corneli Escipió arriben al riu Po per protegir les colònies romanes de Placentia i Cremona. L'exèrcit d'Hanníbal es troba amb Escipió a una plana a l'oest del riu Ticino on té lloc al novembre la batalla del Ticino. Publi Corneli Escipió resulta ferit i els romans es retiren a Placentia.[10]
- El senat romà després de la derrota al riu Ticino, ordena a Tiberi Semproni Llong que surti de Sicília per reforçar les tropes de Publi Corneli Escipió.[11]
- El 18 de desembre les tropes combinades dels dos cònsols es troben amb les d'Hanníbal al marge esquerre del riu Trebia al sud de Placentia, i són derrotades en la Batalla de Trèbia.[12]
- Les victòries d'Hanníbal contra els romans posen als gals i als lígurs al bàndol dels cartaginesos, i el seu exèrcit augmenta considerablement.[12]
- El pretor Luci Manli Vulsó, enviat amb dues legions al nord d'Itàlia a combatre els gals, és derrotat pels bois i es retira a Tanetum.[13]
- Promulgació de la Lex Claudia de senaturum quaestu, que limitava als senadors i parents propers i als patres (de rang senatorial) dedicar-se al comerç, considerat indecorós. Per aquesta llei es matisava el transport de la producció agrícola, limitant-lo a la producció dels camps propis.[14]
Imperi selèucida
Antiga Grècia
Naixements
Necrològiques
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXI, 2-3
- ↑ Polibi. Història, III, 17
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXI, 3
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXI, 6-15
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXI, 6
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Monge Marigorta, José Antonio «Els ibers contra Roma: aliats i rebels» (en castellà). Historia. National Geographic. RBA [Barcelona], 90, pàg. 98. ISSN: 1696-7755d.
- ↑ Polibi. Història, III, 41
- ↑ Lazenby, J. F. Hannibal's war : a military history of the Second Punic War. Warminster: Aris and Phillips, 1978, p. 29-30, 50. ISBN 9780856680809.
- ↑ Polibi. Història, III, 42-49
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXI, 26
- ↑ 12,0 12,1 Polibi. Història, III, 66-68
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXV, 8
- ↑ Puente y Franco, Antonio de; José Francisco Díaz. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madri: Imprenta de Vicente de lalama, 1840, p. 29 [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ Lendering, Jona. «4 syrian war». Livius.org. Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ Esteve de Bizanci. Ethnica, sub voce
- ↑ Polibi. Història, IV, 35-37
|
|