La 6a etapa del Tour de França de 2015 es disputà el dijous 9 de juliol de 2015 sobre un recorregut de 191,5 km entre les viles franceses d'Abbeville i Le Havre.[1]
L'etapa quedà marcada per una caiguda produïda en el darrer quilòmetre, en què es va veure implicat Tony Martin (Etixx-Quick Step) i Vincenzo Nibali (Astana Qazaqstan Team), entre d'altres. Tot i que tots els corredors van acabar l'etapa, Martin ho va fer amb clares mostres de dolor en una clavícula i ajudat per diversos corredors del seu equip. Una posterior exploració va demostrar que s'havia trencat la clavícula, per la qual cosa no prendria la sortida l'endemà.[2]
La victòria d'etapa fou per a Zdeněk Štybar (Etixx-Quick Step), que aprofitant el caos provocat després de la caiguda i la manca d'entesa en un grup posterior en què hi havia d'altres esprintadors, arribà amb dos segons d'avantatge a la línia d'arribada sobre Peter Sagan (Team Tinkoff-Saxo).[3][4][5]
Recorregut
Etapa bàsicament plana a través dels departaments del Somme i Sena Marítim, però amb tres petites cotes de quarta categoria durant el recorregut (km 72, 77,5 i 162), cap d'elles amb suficient entitat com per a poder trencar el gran grup.
En els darrers 120 km de recorregut, a partir de Dieppe, se segueix majoritàriament la costa del canal de la Mànega, amb la possible afectació per part dels forts vents. L'esprint del dia es troba a Saint-Léonard, al quilòmetre 146,5. L'etapa finalitza a la cota d'Ingouville, al centre de la vila de Le Havre, una cota no puntuable de 850 metres de llargada al 7% de desnivell.[1]
Desenvolupament de l'etapa
L'escapada del dia es va formar poc després de la sortida i hi van prendre part tres corredors: Perrig Quémeneur (Team Europcar), Kenneth Vanbilsen (Cofidis) i Daniel Teklehaimanot (MTN Qhubeka). El gran grup, recuperant-se de les caigudes dels dies anteriors, va prendre's el primers quilòmetres amb tranquil·litat i els va permetre agafar fins a 12'30" abans el Lotto Soudal no iniciés la persecució. Teklehaimanot va passar en primera posició per les tres cotes del dia, amb la qual cosa passà a encapçalar la classificació de la muntanya en detriment de Joaquim Rodríguez (Team Katusha). Teklehaimanot era el primer ciclista de l'Àfrica negra en vestir un mallot distintiu del Tour. A mesura que s'acostava el final d'etapa la diferència es va reduir molt. Quémeneur i Teklehaimanot foren neutralitzats a manca de 10 km, mentre Vanbilsen mantenia 25". Finalment fou neutralitzat a manca de 3 km, quan el gran grup ja s'estava preparant per a l'esprint final.
L'etapa finalitzava en una petita cota de 850 metres de llargada al 7% i uns 500 metres finals plans. A manca de 900 metres per l'arribada es va produir una caiguda en la part davantera del gran grup en què es van veure implicats Tony Martin (Etixx-Quick Step) i Vincenzo Nibali (Astana Qazaqstan Team). Zdeněk Štybar (Etixx-Quick Step), aprofitant el caos provocat amb la caiguda, arribà amb dos segons d'avantatge a la línia d'arribada sobre Peter Sagan (Team Tinkoff-Saxo). Martin fou el més mal parat i, tot i que finalitzà l'etapa, una posterior revisió mèdica confirmà el trencament d'una clavícula que li impediria prendre la sortida l'endemà.[3][4][5]