Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

AIM-9 Sidewinder

Infotaula d'armaAIM-9 Sidewinder
Un AIM-9 fixat a l'ala d'un F/A-18 Hornet.
Tipusmíssil aire-aire Modifica el valor a Wikidata
País d'origenEstats Units d'Amèrica
EpònimCrotalus cerastes Modifica el valor a Wikidata
Història de servei
En serveiDes de 1956 (AIM-9B) - present
Història de producció
FabricantNammo
Raytheon Company
Ford Aerospace
Loral Corp.
Cost per unitat56.000 a 84.000 dòlars americans en funció de la versió (1999)[1]
ProduïdaSetembre de 1953
Especificacions
Pes86,2 kg
Longitud2.850 mm
Diàmetre127 mm
ExplosiuDe fragmentació anular
Pes de l'explosiu9,4 kg
Detonaciómagnètica (models vells), infraroja (AIM-9L i posteriors)
PropulsorCoet de combustible sòlid
Velocitat màxima2,5 Mach
Sistema de guiatgeinfraroig
Plataforma de llançamentAvions, helicòpters.

El míssil AIM-9 Sidewinder és un míssil aire-aire supersònic de curt abast i guiatge infraroig, utilitzat sobretot en caces de reacció i en alguns helicòpters de combat.

És el míssil d'aquest tipus més utilitzat als països occidentals i ha estat en servei durant més de 50 anys. L'AIM-9 és un dels míssils aire-aire més antics, econòmics i reeixits amb unes 270 victòries confirmades fins a l'actualitat.[2]

El nom sidewinder es refereix a la denominació en anglès d'una serp verinosa amb un sentit capaç de percebre l'escalfor per tal de caçar les seves preses (petits mamífers).

Desenvolupament i introducció al servei

Prototip del míssil Sidewinder-1 en un A-1 Skyraider durant els tests inicials.

El primer disseny tenia la denominació Sidewinder 1 i va ser disparat per primer cop el 3 de setembre de 1952 i el primer cop que va destruir un objectiu (un avió teledirigit) fou l'11 de setembre de 1953.[3] Durant el 1954 es va realitzar 51 llançament de prova addicionals, realitzats per la USAF al Holloman Air Development Center.[3] Finalment el 1955 s'inicià la producció del model de sèrie, l'AIM-9B, que es va desplegar operativament l'any següent començant pels caces Grumman F-9 Cougar i els FJ-3 Fury de la Marina dels Estats Units.[3]

Referències

  1. «F-16 Armament». f-16.net. [Consulta: 7 juliol 2014].
  2. «Raytheon AIM-9 Sidewinder». www.designation-systems.net. [Consulta: 2 febrer 2010].
  3. 3,0 3,1 3,2 Tom Hildreth «The Sidewinder Missile». Air-Britain Digest. Air-Britain, 40, 2, 3-1988, pàg. 39–40. ISSN: 0950-7434.

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya