Abel Matutes Juan

Abel Matutes Juan
	;
Nom original	(es) Abel Matutes
Biografia
Naixement	31 octubre 1941 (83 anys); Eivissa (Balears)
Ministre d'Afers Exteriors i Cooperació
	6 maig 1996 – 27 abril 2000 ; ← Carlos Westendorp Cabeza – Josep Piqué i Camps →
Diputat al Parlament Europeu
	Representa: Partit Popular; 19 juliol 1994 – 6 maig 1996 ; Legislatura: IV legislatura del Parlament Europeu ; Circumscripció electoral: Espanya ; Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 1994
Comissari Europeu de Transport
	6 gener 1993 – abril 1994 ; ← Karel Van Miert – Marcelino Oreja Aguirre → ; Membre del gabinet: Comissió Delors III
Comissari Europeu d'Energia
	6 gener 1993 – abril 1994 ; ← António Cardoso e Cunha – Marcelino Oreja Aguirre →
Diputat al Congrés dels Diputats
	8 novembre 1982 – 3 gener 1986 – María Valls Bertrand → ; Legislatura: segona legislatura espanyola ; Circumscripció electoral: Illes Balears ; Electe a: eleccions generals espanyoles de 1982
Senador al Senat espanyol
	15 juny 1977 – 31 agost 1982 ; Circumscripció electoral: Eivissa-Formentera
Batlle de Vila d'Eivissa
	1970 – 1971 – Enric Ramon Fajarnés →
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona ; Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Estrasburg ; Brussel·les ; Madrid
Ocupació	polític, futbolista, banquer, empresari, diplomàtic, advocat
Partit	Alianza Popular (–1989); Partit Popular (1989–2008)
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres
Esport	futbol
Trajectòria
	Equip
Participà en
9 abril 2003	Democràcia sense ira
Família
Cònjuge	Nieves Prats Prats (1968–2016), mort
Fills	María Estrella Matutes Prats
Premis
	(2005) Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica; (2000) Gran Creu de l'Orde de Carles III; (1999) Gran Creu de l'Orde de Boyacá; (1996) Medalla de la República Oriental de l'Uruguai; (1994) Medalla Robert Schuman; (1992) doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid; (22 abril 1991) Gran Creu de l'Orde El Sol del Perú ;

Abel Matutes Juan (Eivissa, Illes Balears, 31 d'octubre de 1941) és un empresari i polític^[1] retirat eivissenc del Partit Popular Balear, que fou Ministre d'Afers Exteriors en el primer govern de José María Aznar.

Biografia

Va néixer el 31 d'octubre de 1941 a la ciutat d'Eivissa.^[1] Va estudiar dret i ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, esdevenint posteriorment professor d'economia política i d'hisenda pública d'aquesta mateixa universitat. Professor honorari de la Universitat de Buenos Aires i Doctor honoris causa per les universitats de Santiago de Xile i l'Autònoma de Madrid, també és membre honorari de l'Acadèmia Filipina de la Llengua Espanyola.

Al mateix temps que estudiava, va jugar com a futbolista professional en el RCD Espanyol.^[2]

L'any 1997 fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Activitat empresarial

Al llarg de la seva vida ha estat President de la Companyia Hotelera "Hoteles Matutes" i de l'Agrupació Hotelera Doliga. Així mateix fou el Director i President de la "Banca Abel Matutes". Actualment és President del grup Matutes i propietari de Festa Hotels, a més dels vaixells que uneixen l'illa d'Eivissa amb la de Formentera.

Activitat política

Política espanyola

Inicià la seva activitat política sent alcalde franquista d'Eivissa el 1970 com a membre de Reforma Democrática, partit aliat amb Aliança Popular (AP), càrrec que ocupà fins al 1971.

Fou elegit senador al senat en les primeres eleccions democràtiques celebrades a l'Estat Espanyol el 15 de juny de 1977, repetint en el càrrec en les eleccions generals de 1979. El 18 de desembre d'aquell mateix any fou elegit vicepresident d'AP.

En les eleccions generals de 1982 fou escollit diputat al Congrés per la circumscripció de les Illes Balears, i abandonà el seu escó el gener de 1986.

Política europea

El 1986 abandonà la política espanyola en ser nomenat membre de la Comissió Delors a l'entrada d'Espanya a la Unió Europea. Així entre 1986 i 1988 fou nomenat Comissari Europeu de Crèdit i Inversions; entre 1989 i 1992 fou nomenat Comissari Europeu de relacions amb el Mediterrani i Llatinoamèrica; i entre 1993 i l'abril de 1994 Comissari Europeu de Transport i Energia. Durant la seva gestió en la Comissió Europea va iniciar amb un procés de capacitació del gabinet d'aquest organisme per a crear mecanismes de diàleg, evitant frecs polítics entre els diferents representants.^[3]

Abandonà la seva responsabilitat en l'última comissió Delors per esdevenir eurodiputat al Parlament Europeu en les eleccions europees de 1994, esdevenint el President de la Comissió d'Assumptes Exteriors, Seguretat i Política de Defensa entre aquell any i 1996.

Retorn a la política espanyola

Amb la victòria de José María Aznar en les eleccions generals de 1996 fou nomenat en la formació del seu primer govern Ministre d'Afers Exteriors. Durant la seva gestió com a Ministre d'Afers Exteriors va realitzar una visita oficial a Cuba, la qual cosa va constituir un fet històric, ja que seria el primer gest d'acostament entre el govern espanyol i el règim cubà. Posteriorment l'illa seria visitada per Miguel Ángel Moratinos, successor de Matutes, apostant per una restitució gradual de les relacions entre ambdós països.^[4] Referent a això Matutes va lloar la gestió del PSOE en donar continuïtat al projecte iniciat amb l'illa malgrat ser d'un partit històricament contrari.^[5]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abel Matutes Juan

(castellà) Informació d'Abel Matutes al Senat espanyol Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine.
(castellà) Informació d'Abel Matutes al Portal del Parlament Europeu

↑ ^1,0 ^1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 155. ISBN 84-930048-0-4.
↑ El Asere Abel Matutes Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine. consultat el 27 de juliol de 2010.
↑ Diaz Pardo, Joaquín La cultura del diálogo en la Comisión Europea^{[Enllaç no actiu]}
↑ La Vanguardia España apuesta por Cuba en un momento clave para la isla Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
↑ Xornal Los caminos de España y Cuba Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.

Càrrecs públics
Precedit per: Joan Verdera Ribas	Alcalde d'Eivissa 1970-1971	Succeït per: Enric Ramon Fajarnés
Precedit per: Christopher Tugendhat	Comissari Europeu de Crèdit i Inversions 1986 – 1989	Succeït per: Leon Brittan
Precedit per: Claude Cheysson	Comissari Europeu de relacions amb el Mediterrani i Llatinoamèrica 1989 – 1993	Succeït per: Manuel Marín
Precedit per: Karel Van Miert	Comissari Europeu de Transport 1993-1994	Succeït per: Marcelino Oreja
Precedit per: António Cardoso e Cunha	Comissari Europeu d'Energia 1993 – 1994	Succeït per: Marcelino Oreja
Precedit per: Carlos Westendorp Cabeza	Ministre d'Afers Exteriors d'Espanya 1996 – 2000	Succeït per: Josep Piqué i Camps

[perezlama-1] 1,0 ^1,1 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 155. ISBN 84-930048-0-4.

[Abel_Matutes-2] El Asere Abel Matutes Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine. consultat el 27 de juliol de 2010.

[3] Diaz Pardo, Joaquín La cultura del diálogo en la Comisión Europea^{[Enllaç no actiu]}

[4] La Vanguardia España apuesta por Cuba en un momento clave para la isla Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.

[5] Xornal Los caminos de España y Cuba Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]