Després d'estudiar al liceu de Besiers[2] es llicencià en Lletres a la Sorbona de París. El 1933, per a la seva memòria per a la diplomatura d'estudis superiors, que sembla[3] que presentà a Dijon, feu un estudi sobre el teatre de George Bernard Shaw que publicà posteriorment. També estudià breument música a l'Schola Cantorum de Vincent d'Indy. Es titulà a l'Escola Normal Superior i tingué diverses destinacions (Meaux, Langres, l'Algèria francesa...) com a professor d'anglès.
En el camp de la narrativa, publicà la primera novel·la el 1925, a la qual seguiren els anys 1935 i 1936 diverses obretes policíaques amb el pseudònim Ange Arbos (Arbos, inversió de les lletres del seu cognom). Després de la guerra publicà Le valet, potser un dels seus llibres més ambiciosos. Vist el poc èxit públic d'aquesta obra, el 1949 es jubilà anticipadament de l'ensenyament i es dedicà a l'escriptura de novel·les de gran consum per a l'editorial "Fleuve Noir", que signà amb el pseudònim Marc Agapit. Durant uns anys visqué a l'extraradi parisenc amb la seva mare; després de morir aquesta, amb qui estava molt unit, el 1961 s'instal·là a Niça i hi visqué (potser[4] amb una estada intermèdia a Ginebra) fins al 1983, en què es traslladà definitivament a La Valette-du-Var, devora Toló, on possiblement morí.
L'escriptor
Després de les diverses provatures d'abans de la guerra i els anys 50 amb un èxit escàs, l'esclat del Sobra escriptor es produí quan, entre els anys 1958 i 1974, publicà quaranta-tres novel·les a la col·lecció Angoisse de l'editorial "Fleuve Noir", en que abordà temes de fantasia, policíacs, de terror i similars, sempre seguint l'estil angoixant que donava nom a la col·lecció. Diversos d'aquests títols van ser reeditats posteriorment, i alguns foren adaptats al còmic per l'editorial Artima (Arédit), que els publicà en format "comic book" a les col·leccions Hallucinations[5]Eclipso[6] i Clameurs[7] entre 1970 i 1988. Amb l'acabament de la col·lecció Angoisse el 1974, Sobra decidí retirar-se de l'escriptura i passà els darrers anys de vida en la discreció amb què havia viscut sempre. Després d'algunes comptades reedicions en els darrers anys 70, el 1983 el crític Gérard Coisne redescobrí l'autor. El 1997, la Fleuve Noir reedità quatre obres seves en un volum antològic amb estudi i bibliografia de Jean-Pierre Andrevon.[2]
Totes les seves obres aparegueren en francès, tret de Les cuisines de Sirius: inèdita en francès, va ser editada en traducció italiana (L'universo fantasma). Altres llibres seus foren traduïts del francès a altres idiomes: La ville hallucinante al castellà i a l'alemany (La ciudad alucinante, 1969.Gas, 1972.); Agence tous crimes a l'alemany (Die Agentur, 1979.); La goule al grec (Τό κάλεσμα τοῦ βρυκόλακα, 1980.); L'ogresse a l'alemany (Die Toten Augen, 1973.); Parade des morts-vivants al castellà (El desfile de los muertos vivientes, 1979.); Phantasmes al castellà (Fantasmas, 1964.[Enllaç no actiu]); Portes sur l'inconnu al portuguès (A Porta Do Espaço, 1959.); La poursuite infernale a l'alemany (Der Schlächter, 1974.); i Le robot fantôme ? a l'eslovè (Človeški robot, 1962.) Una altra de les seves obres, La bête immonde, va ser adaptada el 2004 en anglès i al format de guió cinematogràfic per Jean-Marc i Randy Lofficier amb el títol Despair.
Obres
Signades Adrien Sobra
Les femmes dans le théatre de G. Bernard Shaw. París: H. Didier, 1936. Publicat anteriorment a la Revue de l'enseignement des langues vivantes, 1936, n. 2 p. 49-57; n.3 p. 109-115; n. 4 p. 164-174; n. 5 p. 198-211.
Le Valet. París: Éditions Bordas, 1949 (Les imaginaires, 6).
Le robot fantôme. París: Ferenczi & fils Éditeurs, 1935 (Police, 130). Reeditat el 1952
La tour du silence. París: Ferenczi & fils Éditeurs, 1936 (Police, 155).
Le maison du robot. París: Ferenczi & fils Éditeurs, 1951 (Mon Roman Policier n° 180). Reeditat: «Le Maison du Robot». A: Le Bureau des rêves perdus, 2009.
Adaptacions en còmic: La bête immonde (col. Hallucinations, 4); Agence tous crimes (Hallucinations, 6); Greffe mortelle (Hallucinations, 9); Le doigt de l'ombre (Hallucinations, 11); Parade des morts-vivants (Hallucinations, 13); Puzzle macabre (Hallucinations 58 i 59; i reeditat a Hallucinations 3a. època, 11); Piège infernal (Hallucinations, 60 i 61); La nuit du Minotaure (Hallucinations 2. època, 3); Les yeux braqués (Eclipso, 22); Phantasmes (Clameurs, 8); Le visage du spectre (Clameurs, 9 i 10); Complexes (Clameurs, 13) [5][6][7]
Adaptació com a guió cinematogràfic: La bête immonde Lofficier, Jean Marc; Lofficier, Randy (adaptadors). Despair. Tarzana (Califòrnia): Black Coat Press, 2004 (Script Library, 1). ISBN 1-932983-06-6 [Consulta: 12 abril 2015].Arxivat 2008-05-12 a Wayback Machine.
Bibliografia
Nahon, Georges «Marc Agapit, une visite chez Monsieur Angoisse». Horizons du Fantastique, núm. 13, 1970.
Coisne, Gerard «Dossier». Tenebrarum, 1984.
Turpin, Pierre; Gontier, Philippe «Les Phantasmes de Marc Agapit». Nuits blanches, n°4, 1995, pàg. 6-24.
↑Pharand, Michel W. Bernard Shaw and the French. Gainesville, Florida: University Press of Florida, 2000, p. 127-128 i 348 (The Florida Bernard Shaw Series). ISBN 0813018285.
