Als 19 anys, ja a l'Argentina, va aconseguir convocar a un grup d'estudiants de cinema en la Universitat Nacional de La Plata per a produir el seu primer llargmetratge: Habitaciones para turistas. La producció que trigo cinc anys a ser finalitzada, va collir desenes de premis en certàmens internacionals. Va ser estrenada i distribuïda als Estats Units, on mitjans com New York Times, “Daily Variety”, “Fangoria”, “Bloody Disgusting”, “New York Post” i “Twitch Film” van ressenyar el film de Bogliano amb excel·lents comentaris. Malgrat que a l'Argentina mai va poder estrenar-se comercialment.
Amb la seva segona pel·lícula Grité una noche, aconsegueix la renovació de l'elogi de la crítica internacional especialitzada, i li ho va comparar amb cineastes de la talla de Takashi Miike, Tarantino, Carpenter o Wes Craven. Després li van seguir els films 36 pasos, No moriré sola i Masacre esta noche.[1]
Sudor frío va ser la seva primera pel·lícula a estrenar-se comercialment a l'Argentina, coproduïda amb Pampa Films i distribuïda per Buena Vista International. Va comptar amb 70.000 espectadors les dues primeres setmanes en cartell.[3]
En 2011 va migrar a Mèxic on es va unir a Mórbido Films, dirigint diverses pel·lícules de terror mexicanes. Actualment té un lloc d'importància en tal companyia i ha obtingut la nacionalitat mexicana.
