Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Agulletes de bruixa

Infotaula d'Ă©sser viuAgulletes de bruixa
Erodium cicutarium Modifica el valor a Wikidata

Agulletes de bruixa a Castelltallat
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGeraniales
FamĂ­liaGeraniaceae
GènereErodium
EspècieErodium cicutarium Modifica el valor a Wikidata
Aiton, 1789
Nomenclatura
BasiònimGeranium cicutarium Modifica el valor a Wikidata
ExautorL'HĂ©r. Modifica el valor a Wikidata

Agulletes de bruixa,[1] curripeus,[2] cargola cicutĂ ria, rellotges (Erodium cicutarium), Ă©s una espècie de planta herbĂ cia anual, i en climes cĂ lids biennal, dins la famĂ­lia geraniĂ cia. És nativa de la conca del Mediterrani, tambĂ© es troba a tots els PaĂŻsos Catalans. Al segle xviii va ser introduĂŻda a Amèrica del Nord,[3] on ha passat a ser una planta invasora particularment als deserts i praderies Ă rides del sud-oest dels Estats Units.[4] Diverses espècies de formigues en cullen les llavors.[5]

DescripciĂł

Parts de la cargola cicutĂ ria
Mericarps secs

Planta herbĂ cia de 5 a 60 cm d'alt. El seu estadi inicial Ă©s acaule (sense tija). Fa una roseta basal de fulles compostes de 3 a 20 cm amb els folĂ­ols ovats o pinnatipartits. Pètals de 4 a 11 mm rosa o mĂ©s o menys purpuris. Els fruits (mericarps) sĂłn pilosos amb el bec d'1 a 7 cm. En climes prou cĂ lids es pot trobar florida gairebĂ© tot l'any.

Tota la planta Ă©s comestible si es cull jove.

Els mericarps secs impulsen explosivament les llavors.[6]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agulletes de bruixa
  1. ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 4 març 2023].
  2. ↑ «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 4 març 2023].
  3. ↑ Mensing, S; R Byrne «Pre-mission invasion of Erodium cicutarium in California». Journal of Biogeography. Blackwell Science Ltd, 25, 1998, pĂ g. 757–762. DOI: 10.1046/j.1365-2699.1998.2540757.x [Consulta: 10 juny 2007].
  4. ↑ Stampe, NE «Self-burial behavioiur of Erodium cicutarium seeds». Journal of Ecology. British Ecological Society, 72, 1984, pĂ g. 611-620 [Consulta: 10 juny 2007].
  5. ↑ Harmon, GD; NE Stamp «Effects of postdispersal seed predation on spatial inequality and size variability in an annual plant, Erodium cicutarium (Geraniaceae)». American Journal of Botany. Botanical Society of America, 79, 3, 1992, pĂ g. 300–305. DOI: 10.2307/2445019 [Consulta: 10 juny 2007].
  6. ↑ Evangelista, D; S. Hotton and J. Dumais «The mechanics of explosive dispersal and self-burial in the seeds of the filaree, Erodium cicutarium (Geraniaceae)». Journal of Experimental Biology. The Company of Biologists, 214, 2011, pĂ g. 521–529. DOI: 10.1242/jeb.050567 [Consulta: 19 març 2011].

Bibliografia

  • Edible and Medicinal Plants of the West, Gregory L. Tilford, ISBN 0-87842-359-1
  • Honey Plants of North America, John H. Lovell, 1926
Kembali kehalaman sebelumnya