En 1476 durant la Guerra de Successió de Castella va penetrar a Guipúscoa amb 40.000 homes mentre Juan de Gamboa era alcaid d'Hondarribia. Albret va haver de retirar-se, tot i que a l'any següent va tornar a provar sort amb idèntic resultat.[1] El 1477, durant la Guerra de Borgonya mentre que era alhora senyor d'Avesnes i conestable de França, va posar setge davant la seva pròpia ciutat per compte del rei Lluís XI; Avesnes tenia llavors el sentiment de pertinença als Països Baixos Borgonyons.
Es va casar el 1470 amb Francesca de Châtillon (Francesca de Blois-Bretanya † 1481), comtessa de Périgord, i vescomtessa de Llemotges, que era filla de Guillem de Blois, dit també Guillem de Bretanya, i d'Isabel de La Tour d'Auvergne; la seva esposa li va portar l'heretatge del comtat de Périgord, del vescomtat de Llemotges i algunes pretensions al ducat de Bretanya. Van tenir per fills:
A la mort de Francesc I de Navarra el 1483, es va acordar el matrimoni de Joan d'Albret amb la seva germana Caterina, que fou nomenada reina de Navarra i comtessa de Foix sota la tutela de la seva mare i Alan d'Albret, pare de Joan. El matrimoni de Caterina i Joan va ser molt mal vist pels beamontesos, que es van col·locar sota la protecció i custòdia dels reis Catòlics.[2]
Malgrat la seva edat, va pretendre la mà d'Anna de Bretanya, encara una nena, i per aquest matrimoni el ducat de Bretanya com a gendre de Francesc II de Bretanya. Es va aliar al duc contra l'autoritat reial.[3] Les seves intrigues no van reeixir i va ser vençut sense poder aportar el seu suport al duc de Bretanya el 1487. L'any següent, va aportar els seus reforços a Bretanya pel mar, però va ser derrotat junt amb Francesc II i el futur Lluís XII per l'exèrcit de Carles VIII a Saint-Aubin-du-Cormier. No obstant va seguir esperant regnar a Bretanya, però despitat pel matrimoni de la duquessa Anna amb el rei dels Romans Maximilià d'Àustria, va trobar més avantatjós de lliurar a les tropes franceses la ciutat de Nantes de la qual se li havia confiat la guarda. Va guanyar així de ser anomenat llavors, breument, governador de Bretanya per Carles VIII.
↑«Hondarribia» (en basc). EUSKO IKASKUNTZAREKIN ELKARTU. [Consulta: 15 gener 2020].
↑Arbeloa Muru, Víctor Manuel «La desaparición casi inevitable del pequeño reino pirenaico» (en castellà). Príncipe de Viana, 254, 2011, pàg. 626. ISSN: 0032-8472 [Consulta: 7 maig 2023].
