Albert Ràfols-Casamada (Barcelona,2 de febrer de 1923- Barcelona,17 de desembre de 2009) fou un poeta i pintor català. Ha sigut un dels artistes catalans contemporanis més significatius i polifacètics. Va iniciar-se en el dibuix i la pintura amb el guiatge del seu pare, Albert Ràfols Cullerés. Després d'uns anys d'estudis d'arquitectura, va optar per la pintura i va exposar per primer cop a Barcelona el 1946 amb el grup Els Vuit. El 1950 va obtenir una beca del govern francès i es va traslladar a París, on va residir fins al 1954. De retorn a Barcelona, aviat va començar una intensa activitat expositiva i el 1961 va fer la seva primera exposició al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (1960 – 1963).
Amb una llarga trajectòria pictòrica i literària, i una extensa i reconeguda obra artística, Ràfols-Casamada va tenir l'habilitat d'integrar el millor d'Henri Matisse i de l'expressionisme abstracte americà en una recerca cromàtica de gran coherència. Si bé la seva carrera artística va començar en el terreny de la figuració, amb els anys va evolucionar cap a l'abstracció amb un pes important del color i l'ús d'estructures geomètriques. A finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, va fer els seus primers collages i va optar per una nova austeritat cromàtica amb predomini dels blancs. Als anys vuitanta, ja en plena maduresa creativa, va tornar a incorporar l'ús de signes amb un fort component simbòlic i estètic, i va reforçar el protagonisme del color.
El 2023 es va celebrar l'any Ràfols Casamada-Maria Girona, comissariat per Bernat Puigdollers, una iniciativa de Lluís Bassat i el Consorci Museu d’Art Contemporani de Mataró.[3]
Biografia
Va iniciar els estudis d'arquitectura, però els abandonà per dedicar-se de ple a les arts plàstiques gràcies al suport del seu pare, Albert Ràfols i Cullerés.
L'any 1950 aconseguí una beca per poder viatjar fins a França, on s'instal·larà a París fins al 1954 amb la seva esposa, la també pintora Maria Girona i Benet. El 1967, inspirant-se de les aportacions pedagògiques de la Bauhaus, fundà l'escola Eina d'Art i de Disseny, de la qual fou professor i director.[4]
La seva activitat pedagògica dins l'àmbit del disseny i l'art va començar el 1962 a l'escola Elisava i, més tard, al'escola Eina, que va fundar el 1967, juntament amb un grup d'intel·lectuals, professors i artistes, d'acord amb el model pedagògic de la Bauhaus. Va ser-ne director durant disset anys. També va ser un dels impulsors del Setè Congrés de l'International Council of Societies of Industrial Design. Tot i que la seva carrera literària va ser tardana (va publicar el seu primer llibre de poemes el 1976), va cultivar diversos gèneres, com l'assaig i la poesia, i va exercir d'il·lustrador de clàssics literaris catalans. L'any 2000, l'editorial Proa va reunir la totalitat de la seva obra poètica en un sol volum: Signe d'aire: obra poètica (1939-1999).[5]
Morí el 17 de desembre de 2009 a la seva ciutat natal, als vuitanta-sis anys.[6] L'agost de 2015 part de la seva biblioteca, documentació personal, dibuixos, etc., va posar-se a la venda als Encants Vells de Barcelona on va ser adquirida per diversos particulars. L'operació va ser interrompuda per la directora de la Biblioteca de Catalunya després de l'alerta donada per un professor de literatura a les xarxes socials.[7] Segons el conseller Mascarell "el Museu Nacional d'Art de Catalunya s'ha mantingut en contacte periòdic amb els hereus", però malgrat el coneixement de les institucions i la seva ràpida intervenció, part de les peces procedents del domicili de Ràfols-Casamada i la seva muller Maria Girona, morta uns mesos abans, ja havien estat comprades al detall per terceres persones, una part important per part del col·leccionista Enric Palmitjana amb qui mantindran converses, segons Mascarell.[8]
Obra artística
Poema de Ràfols-Casamada a la Mitgera de la palmera, Travessera de Dalt, 2, Barcelona
La seva passió pels llibres l'ha dut així mateix a una intensa activitat com a il·lustrador de clàssics literaris catalans, entre d'altres, de la novel·laMirall trencat de Mercè Rodoreda.
Territori de temps. Barcelona: Quaderns Crema, 1979.
Paranys i raons per atrapar instants. Sabadell: Editorial dels Dies, 1981.
Episodi. Cuenca: Antojos, 1982.
Angle de llum. Barcelona: Edicions 62, 1984.
Espais de veu. Maó: Druïda, 1987.
El color de les pedres. Barcelona: Columna, 1989.
Espiral del temps. Barcelona: Círculo de Lectores, 2003.
Dimensions del present (2001-2004). Vic: Eumo - Cafè Central, 2004.
Prosa
L'escorça dels dies: fulls de dietari (1975-1977). Barcelona: Els Llibres de Glauco, 1984.
Sobre pintura [en castellà] 1985.
D'un mateix traç: fulls de dietari (1978/1982). Barcelona: Edicions 62, 1994.
Hoste del dia. Barcelona: Columna, 1994.
Obres completes
Signe d'aire: obra poètica, 1939-1999. Barcelona: Proa, 2000.
Altres
Ràfols Casamada: el passeig del poeta. Barcelona: Polígrafa, 1991.
Josep Lluscá. Barcelona: Gustavo Gili, 1991.
Correspondències i contrastos. Barcelona: Universitat de Barcelona, Servei d'Informació i Publicacions, 1994.
Fons personal
El desembre de 2015 la família d'Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona va lliurar a la Biblioteca de Catalunya (BC) el fons personal d'ambdós artistes, que comprèn els seus materials gràfics, manuscrits i impresos. Una de les nebodes dels artistes, Maria Fuchs Girona, en nom i representació de la seva germana Margarita Rosa Fuchs Girona, va dipositar temporalment el fons a la Biblioteca de Catalunya, mentre es formalitza la donació definitiva. Fins ara, els fons gràfics, textuals i bibliogràfics dels artistes estaven ubicats en diferents espais.
El fons d'Albert Ràfols-Casamada i Maria Girona és una mostra representativa de l'activitat professional i de l'experiència personal dels artistes. En els
documents es recull l'activitat pròpia i la del seu entorn. El fons mostra la gran activitat al voltant del disseny que dona pas a la generació dels anys 80 del
segle xx, marcada per l'esclat a l'entorn dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. La documentació gràfica d'aquest fons destaca tant per la seva extensió, com pel contingut i permet tenir una visió de l'activitat dels artistes a través dels catàlegs d'exposicions i de les fotografies i accedir a la seva expressió més íntima, mitjançant les seves llibretes de dibuixos originals comentats amb textos manuscrits. Cal destacar especialment el gran nombre d'esbossos originals i molt especialment les llibretes de butxaca.[40]
Referències
↑Sugranyes, Margarida. Albert Ràfols-Casamada, Matèria viva. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2003. ISBN 8477949298 [Consulta: 25 desembre 2013].
↑ 2,02,1Combalia Dexeus, Victòria. Ràfols-Casamada. Barcelona: Polígrafa, 1988, pp. 27. ISBN 84-343-0519-4.
.svg)