Alfa de l'Orada |
---|
|
Tipus | estrella binària, estrella variable, variable Alpha² Canum Venaticorum, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
---|
Tipus espectral (estel) | B9IV[1] |
---|
Constel·lació | Orada |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 169 a. ll. [2] |
---|
Magnitud aparent (V) | 3,28 (banda V)[3] |
---|
Temperatura efectiva | 12.120 K[4] |
---|
Paral·laxi | 19,34 mas[5] |
---|
Moviment propi (declinació) | 10,93 mas/a [5] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | 57,75 mas/a [5] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 44,2 km/s[6] |
---|
Velocitat radial | 25,6 km/s[7] |
---|
Ascensió recta (α) | 4h 33m 59.7772s[5] |
---|
Declinació (δ) | -56° 57' 18.0757''[5] |
---|
|
|
Alfa de l'Orada (α Doradus) és l'estel més brillant de la constel·lació austral de l'Orada, sent la seva magnitud aparent +3,30. Es troba a 175 anys llum de distància del sistema solar.
Alfa de l'Orada és un estel binari les components del qual estan visualment separades només unes desenes de segons d'arc. Alfa de l'Orada A és una geganta blanca de tipus espectral A0IIIs amb una lluminositat equivalent a 157 sols.[8] Té un radi 2,8 vegades més gran que el del Sol i una massa 3 vegades major que la massa solar. Alfa de l'Orada B és un estel subgegant de tipus espectral B9 amb un radi un 90 % més gran que el radi solar. Té una massa de 2,7 masses solars i una lluminositat 68 vegades superior a la lluminositat solar. La distància que separa ambdós estels oscil·la entre 1,9 ua i 17,5 ua a causa de l'acusada excentricitat de l'òrbita. El període orbital d'aquesta binària és de 12,1 anys.[9]
Alfa de l'Orada A mostra un espectre peculiar especialment ric en silici. Aquest element sembla estar concentrat en una taca magnètica de la superfície estel·lar, la qual cosa permet conèixer el període de rotació de l'estel (2,95 dies).[9] En conseqüència, és un variable, del tipus Alpha² Canum Venaticorum, la lluentor del qual oscil·la entre magnitud +3,26 i +3,30.[10]
Referències
- ↑ «MK classification for visual binary components» (en anglès). Astronomical Journal, 4-1976, pàg. 245–249. DOI: 10.1086/111879.
- ↑ Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ Andrea Fabiana Torres «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 27-03-2009, pàg. 297–320. DOI: 10.1051/0004-6361/200811147.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «A volume-limited survey of mCP stars within 100 pc - I. Fundamental parameters and chemical abundances» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 15-11-2018, pàg. 2300-2324. DOI: 10.1093/MNRAS/STY3105.
- ↑ Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
- ↑ Alfa Doradus (SIMBAD)
- ↑ 9,0 9,1 Alpha Doradus (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Alfa Doradus VizieR (General Catalogue of Variable Stars)