Alfa del Tucà |
---|
|
Tipus | estel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
---|
Tipus espectral (estel) | K3III[1] |
---|
Constel·lació | Tucà |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 56,3939 pc [2] |
---|
Radi | 29,2 R☉ |
---|
Magnitud absoluta | −1,05 |
---|
Magnitud aparent (V) | 2,82 (banda V)[3] |
---|
Temperatura efectiva | 4.150 K[4] |
---|
Paral·laxi | 17,7324 mas[2] |
---|
Moviment propi (declinació) | −32,823 mas/a [2] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | −77 mas/a [2] |
---|
Velocitat radial | 36,34 km/s[5] |
---|
Ascensió recta (α) | 22h 18m 30.1124s[2] |
---|
Declinació (δ) | -61° 44' 25.3336''[2] |
---|
Metal·licitat | −0,4[4] |
---|
Lluminositat | 521,28 lluminositats solars |
---|
|
|
Alfa del Tucà (α Tucanae) és l'estel més brillant a la constel·lació del Tucà, la seva magnitud aparent és +2,87.[6] A només 30° del pol sud celeste, no és observable en l'hemisferi nord per sobre de latitud 30°. s'hi troba a 199 anys llum de distància del sistema solar.
Alfa Tucanae és una gegant taronja de tipus espectral K3III la lluminositat de la qual és 424 vegades major que la lluminositat solar. La seva temperatura superficial és de 4.300 K i el seu radi és 37 vegades més gran que el del Sol. Aquestes observacions, combinades amb la teoria d'evolució estel·lar, indiquen que té una massa compresa entre 2,5 i 3 vegades la massa solar.[7]
En estels gegants, la fusió nuclear d'hidrogen que té lloc al voltant del nucli d'heli, unit a processos de convecció, altera la composició química de les seves superfícies. Aquest efecte és clarament apreciable en Alfa Tucanae, on s'observa un empobriment de carboni, que en aquesta classe d'estels serveix com a catalitzador en la transformació d'hidrogen en heli, així com un enriquiment de nitrogen, també generat en aquest procés.[7] Per contra, en el Sol, l'heli es crea a través d'un procés més directe, denominat fusió protó-protó.
Alfa Tucanae és una binària astromètric, és a dir, l'estel acompanyant no ha estat observada directament, sinó que ha estat detectada per canvis en el moviment propi de l'estel principal. El període orbital és de 11,5 anys i, si la companya fora una nana de baixa massa, la separació entre ambdues estaria entorn de les 7,5 ua.[8]
Referències
- ↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 «Lithium in red giant stars: Constraining non-standard mixing with large surveys in the Gaia era». Astronomy and Astrophysics, 1-2020. DOI: 10.1051/0004-6361/201936360.
- ↑ Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «Alfa Tucanae» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ 7,0 7,1 «Alpha Tucanae» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ Alpha Tucanae Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)