L'alfabet phags-pa[1] (mongol: дөрвөлжин үсэг, ‘escriptura quadrada’) és un alfabet dissenyat pel monjo tibetà i Preceptor Estatal (més tard Preceptor imperial) Drogön Chögyal Phagpa per a Kublai Khan, el fundador de la dinastia Yuan, com a escriptura unificada per les llengües escrites dins del Yuan. L'ús real d'aquesta escriptura es limita aproximadament a uns cent anys, durant la dinastia Yuan Mongol, i va caure en desús amb l'adveniment de la dinastia Ming. La documentació del seu ús proporciona pistes sobre els canvis en les varietats de xinès, les llengües tibètiques, Mongol i altres llengües veïnes durant l'era Yuan.
Història
L'alfabet mongol basat en l'uigur no era gaire adequat per representar el Mongol medieval, i era impracticable estendre'l a una llengua amb una fonologia molt diferent com el xinès. Per això, durant la dinastia Yuan (circa 1269), Kublai Khan va demanar a Phags-pa que dissenyés un alfabet nou per ser utilitzat a tot l'imperi. Phags-pa va ampliar el seu alfabet tibetà nadiu, que és una escriptura bràmica, per tal d'incloure el mongol i el xinès, evidentment el mandarí de les planes centrals.[2] Les 38 lletres que en van resultar han estat conegudes amb diversos noms descriptius, com "escriptura quadrada" per la seva forma, però avui es coneix principalment com el alfabet Phags-pa.
Malgrat el seu origen, s'escrivia en direcció vertical, de dalt a baix, com les escriptures mongols anteriors. No va tenir gaire acceptació, i no va ser una escriptura popular, fins i tot entre la mateixa elit mongol, tot i que va ser utilitzat com a escriptura oficial de la dinastia Yuan fins a principis de la dècada de 1350, quan va començar la Revolta dels turbants vermells.[3] Posteriorment, es va utilitzar principalment com a transcripció fonètica dels caràcters xinesos per als mongols que aprenien aquella llengua. També fou utilitzat en el segle XX com a escriptura en les monedes tibetanes, com a escriptura de segell des de l'edat mitjana fins al segle XX i en inscripcions a les portes d'entrada de monestirs tibetans.
Un edicte imperial en alfabet phags-pa
Alfabet phags-pa, amb les consonants ordenades segons la fonologia xinesa. A l'esquerra hi ha les vocals i les consonants medials.
A dalt: Transcripció aproximada en xinès medieval. (Els fonemes entre parèntesis no existeixen en xinès.)
Segon: Forma estàndard de les lletres.
Tercer: Formes en l'escriptura de segell. (Algunes lletres, entre guions, són iguals que la lletra precedent.)
A baix: Les formes "Tibetanes". (Moltes lletres tenen formes alternatives, separades amb un punt volat •)
A diferència de l'escriptura tibetana ancestral, totes les lletres phags-pa s'escriuen en ordre temporal (és a dir, /CV/ s'escriu en l'ordre C–V per a totes les vocals) i en línia (per tant, les vocals no són diacrítics). Tanmateix, les lletres de vocals tenen formes inicials distintes, i una /a/ curta no s'escriu excepte inicialment, de manera que el Phags-pa constitueix una transició entre un abugida i un alfabet real. Les lletres de les síl·labes en Phags-pa s'escriuen de manera enllaçada de manera que formen blocs sil·làbics.
L'alfabet phags-pa va prendre formes gràfiques diverses. La forma estàndard (a la part superior, a la dreta) es disposava en blocs regulars, però una forma "tibetana" (a la part inferior) tenia una forma encara més geometritzada, amb unes línies gairebé rectes ortogonals i angles rectes. Una forma d'escriptura de segell (Xinès 蒙古篆字 měnggǔ zhuànzì "escriptura de segell mongol"), usada en segells imperials i similars, era més elaborar, amb línies sinusoidals quadrades i espirals.
Tal com està documentat a Corea, el hangul es va crear basant-se en una "antiga escriptura de segell" (古篆字), la qual podria ser l'alfabet phags-pa, segons afirma Gary Ledyard, i seria una referència al seu nom xinès "蒙古篆字" (měnggǔ zhuànzì). Tanmateix, és la forma estàndard més senzilla de Phags-pa que tñe més semblança gràfica amb el hangul.
Lletres
Al quadre següent es mostren les inicials de l'alfabet phags-pa tal com es presenten en el Menggu Ziyun, ordenades segons la tradició filològica xinesa de les 36 inicials.
36 inicials en Menggu Ziyun
Núm.
|
Nom
|
Transcripció fonètica
|
Lletra phags-pa
|
Inicial pags-pa
|
Notes
|
1
|
見 jiàn
|
* [k]
|
ꡂ
|
g-
|
|
2
|
溪 qī
|
* [kʰ]
|
ꡁ
|
kh-
|
|
3
|
群 qún
|
* [ɡ]
|
ꡀ
|
k-
|
|
4
|
疑 yí
|
* [ŋ]
|
ꡃ
|
ng-
|
|
5
|
端 duān
|
* [t]
|
ꡊ
|
d-
|
|
6
|
透 tòu
|
* [tʰ]
|
ꡉ
|
th-
|
|
7
|
定 dìng
|
* [d]
|
ꡈ
|
t-
|
|
8
|
泥 ní
|
* [n]
|
ꡋ
|
n-
|
|
9
|
知 zhī
|
* [ʈ]
|
ꡆ
|
j-
|
|
10
|
徹 chè
|
* [ʈʰ]
|
ꡅ
|
ch-
|
|
11
|
澄 chéng
|
* [ɖ]
|
ꡄ
|
c-
|
|
12
|
娘 niáng
|
* [ɳ]
|
ꡇ
|
ny-
|
|
13
|
幫 bāng
|
* [p]
|
ꡎ
|
b-
|
|
14
|
滂 pāng
|
* [pʰ]
|
ꡍ
|
ph-
|
|
15
|
並 bìng
|
* [b]
|
ꡌ
|
p-
|
|
16
|
明 míng
|
* [m]
|
ꡏ
|
m-
|
|
17
|
非 fēi
|
* [p̪]
|
ꡤ
|
f-
|
Forma normal de la lletra fa
|
18
|
敷 fū
|
* [p̪ʰ]
|
ꡰ
|
f¹-
|
Forma de variant de la lletra fa
|
19
|
奉 fèng
|
* [b̪]
|
ꡤ
|
f-
|
Forma normal de la lletra fa
|
20
|
微 wēi
|
* [ɱ]
|
ꡓ
|
w-
|
lletra wa representa [v]
|
21
|
精 jīng
|
* [ts]
|
ꡒ
|
dz-
|
|
22
|
清 qīng
|
* [tsʰ]
|
ꡑ
|
tsh-
|
|
23
|
從 cóng
|
* [dz]
|
ꡐ
|
ts-
|
|
24
|
心 xīn
|
* [s]
|
ꡛ
|
s-
|
|
25
|
邪 xié
|
* [z]
|
ꡕ
|
z-
|
|
26
|
照 zhào
|
* [tɕ]
|
ꡆ
|
j-
|
|
27
|
穿 chuān
|
* [tɕʰ]
|
ꡅ
|
ch-
|
|
28
|
床 chuáng
|
* [dʑ]
|
ꡄ
|
c-
|
|
29
|
審 shěn
|
* [ɕ]
|
ꡮ
|
sh¹-
|
Forma de variant de la lletra sha
|
30
|
禪 chán
|
* [ʑ]
|
ꡚ
|
sh-
|
Forma normal de la lletra sha
|
31
|
曉 xiǎo
|
* [x]
|
ꡜ
|
h-
|
Forma normal de la lletra ha
|
32
|
匣 xiá
|
* [ɣ]
|
ꡣ
|
x-
|
|
ꡯ
|
h¹-
|
Forma de variant de la lletra ha
|
33
|
影 yǐng
|
* [ʔ]
|
ꡖ
|
'-
|
glottal Aturada
|
ꡗ
|
y-
|
Forma normal de la lletra ya
|
34
|
喻 yù
|
* [j]
|
ꡝ
|
-
|
null Inicial
|
ꡭ
|
y¹-
|
Forma de variant de la lletra ya
|
35
|
來 lái
|
* [l]
|
ꡙ
|
l-
|
|
36
|
日 rì
|
* [ɲ]
|
ꡔ
|
zh-
|
|
Unicode
'L'alfabet phags-pa va ser afegit a l'Unicode Estàndard el juliol de 2006 amb la publicació de la versió 5.0.
El bloc Unicode per al phags-pa és U+A840–U+A877:
Phags-pa[1][2]
Official Unicode Consortium code chart (PDF)
|
|
0
|
1
|
2
|
3
|
4
|
5
|
6
|
7
|
8
|
9
|
A
|
B
|
C
|
D
|
E
|
F
|
U+A84x
|
ꡀ
|
ꡁ
|
ꡂ
|
ꡃ
|
ꡄ
|
ꡅ
|
ꡆ
|
ꡇ
|
ꡈ
|
ꡉ
|
ꡊ
|
ꡋ
|
ꡌ
|
ꡍ
|
ꡎ
|
ꡏ
|
U+A85x
|
ꡐ
|
ꡑ
|
ꡒ
|
ꡓ
|
ꡔ
|
ꡕ
|
ꡖ
|
ꡗ
|
ꡘ
|
ꡙ
|
ꡚ
|
ꡛ
|
ꡜ
|
ꡝ
|
ꡞ
|
ꡟ
|
U+A86x
|
ꡠ
|
ꡡ
|
ꡢ
|
ꡣ
|
ꡤ
|
ꡥ
|
ꡦ
|
ꡧ
|
ꡨ
|
ꡩ
|
ꡪ
|
ꡫ
|
ꡬ
|
ꡭ
|
ꡮ
|
ꡯ
|
U+A87x
|
ꡰ
|
ꡱ
|
ꡲ
|
ꡳ
|
꡴
|
꡵
|
꡶
|
꡷
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Notes
- 1.^ As of Unicode version 12.0
- 2.^ Grey areas indicate non-assigned code points
|
U+A856 ꡖ PHAGS-PA LETTER SMALL A és transliterat utilitzant U+A78F ꞏ latin letter sinological dot de l'Unicode llatí Estès-D bloc.[4]
Referències
Bibliografia
- Coblin, W. South. A Handbook of ʼPhags-pa Chinese. Honolulu: University of Hawai'i Press, 2006. ISBN 978-0-8248-3000-7.
- Coblin, W. South. A Handbook of ʼPhags-Pa Chinese. University of Hawaii Press, 2007. ISBN 0824830008 [Consulta: 24 abril 2014].
- Denlinger, Paul. B.. Chinese in Hp'ags-pa Script [Consulta: 24 abril 2014].
- Everding, Karl-Heinz. Herrscherurkunden aus der Zeit des mongolischen Großreiches für tibetische Adelshäuser, Geistliche und Klöster. Teil 1: Diplomata Mongolica. Mittelmongolische Urkunden in ʼPhags-pa-Schrift. Eidtion, Übersetzung, Analyse. Halle: International Institute for Tibetan and Buddhist Studies, 2006. ISBN 978-3-88280-074-6.
- Poppe, Nicholas. The Mongolian Monuments in hP´ags-pa Script. 2a edició. Wiesbaden: Harrassowitz, 1957.
- Schuh, Dieter. Grundlagen tibetischer Siegelkunde. Eine Untersuchung über tibetische Siegelaufschriften in ʼPhags-pa-Schrift. Sankt Augustin: VGH Wissenschaftsverlag, 1981. ISBN 978-3-88280-011-1.
- Sampson, Geoffrey. Writing Systems: A Linguistic Introduction. Great Britain: Anchor Brenton Ltd, 1985. ISBN 978-0-09-156980-8.
Enllaços externs