Alfabet phags-pa

Alfabet phags-pa

Tipus	sistema d'escriptura construït, Mongolian writing system (en) , alfabet i escriptura de caixa única
Llengües	xinès, mongol, persa, sànscrit, tibetà i uigur
Creador	Pakpa Lodro Gyeltsen (en)
Creació	1249
Basat en	alfabet tibetà
Epònim	Pakpa Lodro Gyeltsen (en)
ISO 15924	Phag  (331 )
Direcció del text	vertical d'esquerra a dreta
Interval Unicode	U+A840-A87F

L'alfabet phags-pa^[1] (mongol: дөрвөлжин үсэг, ‘escriptura quadrada’) és un alfabet dissenyat pel monjo tibetà i Preceptor Estatal (més tard Preceptor imperial) Drogön Chögyal Phagpa per a Kublai Khan, el fundador de la dinastia Yuan, com a escriptura unificada per les llengües escrites dins del Yuan. L'ús real d'aquesta escriptura es limita aproximadament a uns cent anys, durant la dinastia Yuan Mongol, i va caure en desús amb l'adveniment de la dinastia Ming. La documentació del seu ús proporciona pistes sobre els canvis en les varietats de xinès, les llengües tibètiques, Mongol i altres llengües veïnes durant l'era Yuan.

L'alfabet mongol basat en l'uigur no era gaire adequat per representar el Mongol medieval, i era impracticable estendre'l a una llengua amb una fonologia molt diferent com el xinès. Per això, durant la dinastia Yuan (circa 1269), Kublai Khan va demanar a Phags-pa que dissenyés un alfabet nou per ser utilitzat a tot l'imperi. Phags-pa va ampliar el seu alfabet tibetà nadiu, que és una escriptura bràmica, per tal d'incloure el mongol i el xinès, evidentment el mandarí de les planes centrals.^[2] Les 38 lletres que en van resultar han estat conegudes amb diversos noms descriptius, com "escriptura quadrada" per la seva forma, però avui es coneix principalment com el alfabet Phags-pa.

Malgrat el seu origen, s'escrivia en direcció vertical, de dalt a baix, com les escriptures mongols anteriors. No va tenir gaire acceptació, i no va ser una escriptura popular, fins i tot entre la mateixa elit mongol, tot i que va ser utilitzat com a escriptura oficial de la dinastia Yuan fins a principis de la dècada de 1350, quan va començar la Revolta dels turbants vermells.^[3] Posteriorment, es va utilitzar principalment com a transcripció fonètica dels caràcters xinesos per als mongols que aprenien aquella llengua. També fou utilitzat en el segle XX com a escriptura en les monedes tibetanes, com a escriptura de segell des de l'edat mitjana fins al segle XX i en inscripcions a les portes d'entrada de monestirs tibetans.

Un edicte imperial en alfabet phags-pa

Alfabet phags-pa, amb les consonants ordenades segons la fonologia xinesa. A l'esquerra hi ha les vocals i les consonants medials.

A dalt: Transcripció aproximada en xinès medieval. (Els fonemes entre parèntesis no existeixen en xinès.)
Segon: Forma estàndard de les lletres.
Tercer: Formes en l'escriptura de segell. (Algunes lletres, entre guions, són iguals que la lletra precedent.)

A baix: Les formes "Tibetanes". (Moltes lletres tenen formes alternatives, separades amb un punt volat •)

A diferència de l'escriptura tibetana ancestral, totes les lletres phags-pa s'escriuen en ordre temporal (és a dir, /CV/ s'escriu en l'ordre C–V per a totes les vocals) i en línia (per tant, les vocals no són diacrítics). Tanmateix, les lletres de vocals tenen formes inicials distintes, i una /a/ curta no s'escriu excepte inicialment, de manera que el Phags-pa constitueix una transició entre un abugida i un alfabet real. Les lletres de les síl·labes en Phags-pa s'escriuen de manera enllaçada de manera que formen blocs sil·làbics.

L'alfabet phags-pa va prendre formes gràfiques diverses. La forma estàndard (a la part superior, a la dreta) es disposava en blocs regulars, però una forma "tibetana" (a la part inferior) tenia una forma encara més geometritzada, amb unes línies gairebé rectes ortogonals i angles rectes. Una forma d'escriptura de segell (Xinès 蒙古篆字 měnggǔ zhuànzì "escriptura de segell mongol"), usada en segells imperials i similars, era més elaborar, amb línies sinusoidals quadrades i espirals.

Tal com està documentat a Corea, el hangul es va crear basant-se en una "antiga escriptura de segell" (古篆字), la qual podria ser l'alfabet phags-pa, segons afirma Gary Ledyard, i seria una referència al seu nom xinès "蒙古篆字" (měnggǔ zhuànzì). Tanmateix, és la forma estàndard més senzilla de Phags-pa que tñe més semblança gràfica amb el hangul.

Al quadre següent es mostren les inicials de l'alfabet phags-pa tal com es presenten en el Menggu Ziyun, ordenades segons la tradició filològica xinesa de les 36 inicials.

'L'alfabet phags-pa va ser afegit a l'Unicode Estàndard el juliol de 2006 amb la publicació de la versió 5.0.

El bloc Unicode per al phags-pa és U+A840–U+A877:

U+A856 ꡖ PHAGS-PA LETTER SMALL A és transliterat utilitzant U+A78F ꞏ latin letter sinological dot de l'Unicode llatí Estès-D bloc.^[4]

• Coblin, W. South. A Handbook of ʼPhags-pa Chinese. Honolulu: University of Hawai'i Press, 2006. ISBN 978-0-8248-3000-7. 
• Coblin, W. South. A Handbook of ʼPhags-Pa Chinese. University of Hawaii Press, 2007. ISBN 0824830008 [Consulta: 24 abril 2014]. 
• Denlinger, Paul. B.. Chinese in Hp'ags-pa Script [Consulta: 24 abril 2014]. 
• Everding, Karl-Heinz. Herrscherurkunden aus der Zeit des mongolischen Großreiches für tibetische Adelshäuser, Geistliche und Klöster. Teil 1: Diplomata Mongolica. Mittelmongolische Urkunden in ʼPhags-pa-Schrift. Eidtion, Übersetzung, Analyse. Halle: International Institute for Tibetan and Buddhist Studies, 2006. ISBN 978-3-88280-074-6. 
• Poppe, Nicholas. The Mongolian Monuments in hP´ags-pa Script. 2a edició. Wiesbaden: Harrassowitz, 1957. 
• Schuh, Dieter. Grundlagen tibetischer Siegelkunde. Eine Untersuchung über tibetische Siegelaufschriften in ʼPhags-pa-Schrift. Sankt Augustin: VGH Wissenschaftsverlag, 1981. ISBN 978-3-88280-011-1. 
• Sampson, Geoffrey. Writing Systems: A Linguistic Introduction. Great Britain: Anchor Brenton Ltd, 1985. ISBN 978-0-09-156980-8. 

• Andrew West, BabelStone: ʼPhags-pa Script (amb fonts gratuïtes)
• Omniglot: ʼPhags-pa script
• Ancientscripts: hPhags-pa