Un carrer al suburbi de Cook, a Canberra, duu el seu nom.
Biografia
Henry nasqué el 21 de març del 1857 a Richmond, Melbourne.[1] Era filla de Charles Ferguson Henry, comptable, i la seua esposa, Margaret Walker, treballadora de la confecció. Tenia un germà, Alfred, nascut el 1859. Sos pares eren escocesos i es traslladaren a Austràlia el 1853. Estudià en diverses escoles de Melbourne, i finalment es matriculà en l'Institut Educatiu per a Dones de Richard Hale Budd el 1874.
Carrera
En acabar l'escola secundària, va ensenyar breument i després es va convertir en reportera de The Melbourne Argus i TheAustralian.[2] El seu periodisme se centrava en causes progressistes com la reforma laboral, els xiquets discapacitats i la representació proporcional.[1] També s'involucrà en la política australiana en la dècada del 1890 i donà conferències sobre temes com els drets de les dones, el sufragi i el treball.[3] S'uní al moviment progressista de Melbourne.[4] Henry emigrà als Estats Units el 1906 i es va convertir en secretària de la Lliga de Sindicats de Dones de Chicago.[2] Mentre hi treballava, lluità pel sufragi femení, l'organització sindical i els drets laborals. Dins del sindicat, també fou organitzadora de camp i directora del departament d'educació.
Va escriure durant la seua estada a Amèrica. Va editar la secció de dones de Chicago Union Labor Advocate i fou editora fundadora de Life and Labor's Women's Trade UnionLeague fins al 1915. Henry també escrigué dos llibres, The Trade Union Woman (1915) i Women in the Labor Movement (1923).[1] Tots dos se centren en les lluites i desigualtats particulars que enfrontar les dones obreres durant aquest període.
Referències
↑ 1,01,11,21,3Kirkby. «Henry, Alice (1857–1943)». Australian Dictionary of Biography. Australian Dictionary of Biography, Volume 9, (MUP), 1983. [Consulta: 5 juny 2013].