Va cursar estudis de música, dansa i ballet clàssic.[2] La seva carrera va començar abans dels 18 anys als teatres del Paral·lel,[3] on va convertir-se en una de les vedets més populars de sales com El Molino o el Teatre Arnau. Sense mai abandonar els escenaris, va actuar també en una vintena de pel·lícules, entre ells Bahía de Palma (1962), Carta a una mujer (1963), Objetivo Bi-ki-ni (1968), El señorito y las seductoras (1969) o La casa de las muertas vivientes (1972).[2][4] A mitjans dels 60 també va gravar un disc en català per a la discogràfica Edigsa.[2]
Aficionada a les curses de braus pel seu pare, va tenir una fugaç carrera –de dos anys de durada– com a torera a finals del franquisme, quan el règim va permetre les dones dedicar-s'hi.[2] Va debutar a la localitat de Torreperogil, el 9 de setembre de 1974, un mes abans de rebre la seva primera cornada a Guadalajara. Va arribar a formar una agrupació femenina amb Rosarito de Colombia, La Algabeña, Mari Fortes, entre d'altres.[4][3] Quan va sortir una foto d'ella nua a la revista Interviú va decidir abandonar el toreig i va tornar al món de l'espectacle, tant a teatre, cinema i televisió.[4] Durant aquest període va participar a les sèries de televisió Doctor Caparrós o Tot un senyor.[2] Els seus darrers treballs van ser de doblatge.[3]
Casada des de 2010 amb la seva parella, Pilar Martín,[4] va morir el 31 de gener de 2021 a causa d'una llarga malaltia coronària.[2]
