L'Almirallat de Castella (Almirantazgo de Castilla en castellà) va ser una dignitat castellana creada al segle xiii i que va perdurar fins a l'any 1705.
Orígens del títol
L'Almirallat de Castella va ser creat pel rei Ferran III el Sant per a la conquesta de Sevilla, i nomenà com a primer almirall en Ramón de Bonifaz en 1247. Aquest títol es trobava revestit de gran autoritat, poder i preeminències, que apareixen especificades per Alfons X el Savi en la segona Partida de les lleis, on es deia que qui fos elegit, havia d'arribar davant el rei vestit amb valuoses vestidures de seda, rebre un anell a la mà dreta, en senyal de l'honra que se li feia, una espasa representant el poder delegat, i un estendard amb les armes reials per acabdillament atorgat en representació del monarca.[1]
L'Almirall residia ordinàriament a Sevilla, perquè allà és on eren les Drassanes Reials i era el lloc on s'armaven i organitzaven les flotes, i també perquè allà estava situat el tribunal especial marítim. Entre les múltiples atribucions i facultats de l'Almirall, figurava la de tenir veu i vot de qualitat en el Consell.
Durant el regnat dels tres últims Trastamara la institució de l'Almirallat es transformà: «l'Almirall passa a ser un palatí que intriga per fer créixer les seves preeminències».[2]
El 1726 després d'un curt interval sense haver-se fet nou nomenament d'aquesta dignitat, Felip V va acordar no proveir-la, i el 1737 va fondre els almirallats espanyols en la suprema jerarquia d'almirall general de l'Armada, concedida a l'infant Don Felip.[3]
Almiralls de Castella
La següent és una llista de les personalitats que van ostentar aquesta dignitat:[3][4][5]