És una parròquia gran que cobreix uns 35 quilòmetres quadrats, amb uns 8 km de la costa al llarg de la Badia de Muggort. És la segona parròquia més gran de Waterford s'estén d'oest a est per les viles d'Ardmore i Grange a la parròquia d'An Rinn i de nord a sud des d'una mica més enllà de la carretera costanera Cork-Waterford. Els centres més pròxims són Dungarvan i Youghal.
Situació de l'irlandès
La llengua irlandesa té un paper important en l'àrea, on es parla una varietat de l'irlandès de Munster. L'escola primària de la localitat, SN Ball Mhic Airt, és una Gaelscoil. Cada any el gurp de teatre local Aisteoirí An Sean Phobal, produeix drames en irlandès. També hi ha un club de l'Associació Atlètica Gaèlica que competeix en Comórtas Peile na Gaeltachta, competició anual de futbol gaèlic entre clubs de les Gaeltacht d'Irlanda. El nom oficial de la zona és An tSean Phobail o An Seanphobal. Old Parish és el nom tradicional. Des de 2005 les senyalitzacions estan únicament en irlandès.
Història
Senyal de benvinguda a An tSean Phobail
El nom en irlandès es correspon a la seva anglització, ja que ve de Pobal (comunitat) i sean (antic). Segons la tradició local és la parròquia més antiga d'Irlanda. Aquesta llegenda és esperonada perquè Sant Colman va construir la parròquia de Cill Comán a An tSean Phobail; allí hi fou batejat Sant Declan, qui evangelitzà al comtat de Waterford abans de l'arribada de Patrici d'Irlanda. Però el nom és degut segurament al fet que formà part d'una parròquia més antiga formada per An tSean Phobail i Ardmore, que el 1900 es va unir a la parròquia d'An Rinn. Una altra teoria afirma que l'efecte devastador de la fam en la població de la parròquia podria haver portat a la gent a anomenar-la An tSean Phobail (La vella comunitat), ja que hauria estat una comunitat força poblada. El nom anterior de la vila era Baile Mhic Airt.
La vila era força poblada abans de la Gran Fam Irlandesa (1845-1849). Molts llogarets, com Tóin Tí Thaidhg, Baile Mhic Airt íoctarach, i Baile na hAirde, ja no se'n van refer. I el cementiri de Relig An tSleibh va haver de fer-se més gran per a enterrar-hi tots els morts. En 1953 i 1995 s'hi van fer actes commemoratius i es va erigir un monument de record a les víctimes.[1]
La Guerra Angloirlandesa
Voluntaris de l'IRA a la platja de Baile Mhic Airt beach
Dos dels alcaldes que han servit més temps a Chicago, Richard J. Daley i el seu fill, Richard M. Daley tenen fortes connexions amb la zona. Richard J. Daley era l'únic fill de Michael i Lillian (Dunne) Daley, les famílies dels quals havien arribat des d'An tSean Phobail durant la Gran Fam Irlandesa. Hi ha una placa dedicada a Richard J. Daley a Móin na Mín in An tSean Phobail. Ell va donar una generosa suma de diners per a renovar l'església al voltant de 1970.[4]
