Anabta

Anabta
	عنبتا
Tipus	vila
Localització
	32° 18′ 26″ N, 35° 07′ 01″ E / 32.3072°N,35.1169°E
	Municipi
Graella palestina	161/190
Població humana
Població	7.271 (2017)
Geografia
Altitud	160 m
Limita amb	Bizzariya ; Tulkarem ; Kafr al-Labad ; Bal'a ; Ramin ; Kafr Rumman
Organització política
Governació	Tulkarem
Identificador descriptiu
Codi postal	320 i 321
Fus horari	UTC+02:00, hora estàndard; UTC+03:00, horari d'estiu
Lloc web	anabta.org…

Anabta (àrab: عنبتا, ʿAnabtā) és un municipi palestí de la governació de Tulkarem, a Cisjordània, 9 kilòmetres a l'est de Tulkarem. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques, tenia 7.329 habitants el 2007.^[1] Anabta és administrada per un consell municipal i és un dels municipis més antics de la governació de Tulkarem.^[2]

Etimologia

El nom deriva probablement de la paraula enabta, que vol dir «raïm» o «baia» en arameu jueu i siríac.^[3] S'ha trobat moltes premses de raïm als turons al voltant del municipi.^[2]

Història

Època romana i romana d'Orient

Durant el domini romà i romà d'Orient Anabta era una vila samaritana.^[4] Una tradició connecta la vila amb Dositeu, un líder religiós samarità actiu probablement en el segle I aC.^[5] El cronista samarità Abu-l-Fat·h (segle xiv) esmena que Dositeu va morir de fam des després d'anar a una cova que hi havia a 'Anbata per tal de guanyar saviesa.^[6] Es diu que algunes de les oliveres d'Anabta daten de l'època de l'Imperi Romà.

Segons el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund el lloc sembla "antic",^[7] i s'hi ha trobat tombes tallades a la roca i una cisterna d'aigua.^[8]^[9]

Època mameluca i otomana

Durant el regnat del soldà mameluc Bàybars al-Bunduqdarí en el segle xiii, Anabta va servir com a punt central de parada per proveir als exèrcits musulmans que lluitaven contra les incursions de croats i mongols. El lloc va ser escollit perquè era relativament fàcil de protegir considerat com àrea enclavada entre dos grans turons.^[2]

Durant l'Imperi Otomà Anabta fou integrada en els registres fiscals otomans de 1596 com a part de la nàhiya de Jabal Sami al liwà de Nablus. Tenia una població de 55 llars musulmanes que pagaven impostos sobre el blat, l'ordi, collites d'estiu, olives, cabres o ruscs, i premses per raïm i olives.^[10]

En 1852 l'erudit estatunidenc Edward Robinson va visitar la vila. La va descriure com «àmplia i ben construïda», amb dos molins d'aigua pel corrent. Hi havia molts camells, ja que la ciutat estava en el camí de camells de Nablus a Ramleh.^[11] En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund la descriu com una vila de grandària moderada, en una vall, envoltada d'oliveres. hi havia un molí.^[7] Una porció del centre de la vila era usada pel ferrocarril de Hejaz, paral·lel al carrer principal.^[2]

Període del Mandat Britànic

El primer consell local d'Anabta fou establert en 1921 durant el Mandat Britànic de Palestina.^[12] En el tiroteig de Tulkarem de 1936, la nit del 5 d'abril de 1936, un preludi de la gran revolta àrab, uns 20 vehicles que viatjaven per la carretera d'Anabta van ser detinguts en un control viari construït per a aquest fi pels vilatans armats, i obligats a lliurar les armes i diners en efectiu. Tres conductors jueus van ser separats dels conductors tirotejats, dos van morir de les feridess, el tercer van sobreviure.^[13]^[14] En juny un atac d'irregulars àrabs contra un bus civil va derivar en la batalla d'Anabta, una lluita breu però intensa entre militants àrabs i l'exèrcit britànics que va implicar atacs aeris contra els combatents àrabs.^[15] El 12 d'octubre de 1936, quan s'aturà la rebel·lió, un reporter de the Daily Telegraph va descriure la vila durant la seva visita i va dir: "Anabta, escenari de nombroses topades entre soldats britànics i àrabs, era l'únic indret pels que he passat on el habitants mostren truculència".^[16]

Període jordà

En 1954, sota domini jordà, Anabta esdevé consell municipal.^[2]

Domini israelià

Després de la Guerra dels Sis Dies en 1967, Anabta esdevé part dels Territoris Ocupats per Israel, i segons una font de 1968, va experimentar un gran desenvolupament i va aconseguir l'estatut de consell local.^[17] Segons el Ministre de Defensa d'Israel, la vila està connectada a la xarxa elèctrica israeliana.^[18]

Control palestí

Anabta es troba al límit del'Àrea A del districte de Tulkarm, segons les divisions administratives dels Acords d'Oslo de 1993, el que vol dir que la ciutat esdevé sota jurisdicció total, civil i militar de l'Autoritat Nacional Palestina.

Geografia

Anabta es troba a 19 kilòmetres a l'oest de Nablus i a 9 kilòmetres a l'est de Tulkarm. Limita al nord amb Kafr Rumman, al sud amb Kafr al-Labad, a l'est amb Ramin i al nord-oest amb Bal'a. Es troba a una altura de 150 metres sobre el nivell del mar.^[2]^[19] Envoltada de turons per tots costats, una petita vall travessa el centre del poble.^[2] Té una àrea urbana d'uns 1.300 dúnams. la majoria de les seves terres exteriors són plantades amb figueres, oliveres i ametllers o cobertes de bosc. L'aigua és proporcionada per cinc deus subterrànies, amb distribució supervisada per les autoritats municipals.^[20] L'assentament israelià d'Einav està situat al sud-est de la vila i a l'entrada oriental del municipi hi ha un punt de control israelià.^[21]

Demografia

Segons un visitant de 1870 tenia una població estimada de 1.800 habitants.^[22] Segons el cens de Palestina de 1922, Anabta tenia 1.606 musulmans.^[23] En el cens de Palestina de 1931, la població combinada d'Anabta, Iktaba i Nur ash Shams era de 2.498 habitants; 2,457 musulmans, 34 cristians i 1 drus vivint en 502 cases.^[24] En 1945, la població combinada d'Anabta i Iktaba era de 3,120.^[25]^[26] Entre 1922 i 1947, la població es va incrementar en un 110%.^[27]

En 1967, la població era de 3.400, augmentà a 5.700 en 1987 i a 8.300 en 2009.^[20]

Els residents d'Anabta pertanyen a dos clans, 'Amr i Al-Jetawi. Aquestes famílies són dividides en petites famílies.^[28] Anabta també aplega una població significativa de palestins originaris de Gaza que no estan classificats entre les famílies.

Notables residents

Rami Hamdal·la, Primer Ministre de Palestina^[29]^[30] i president de la Universitat Nacional An-Najah^[31]
Ibrahim Nassar, polític palestí i líder de la Gran Revolta àrab de 1936-1939 al mandat de Palestina
Samiha Khalil, antiga candidata presidencial palestina.

Referències

↑ 2007 PCBS census. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 108.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 Anabta Arxivat 2011-09-03 a Wayback Machine. Anabta Municipality entry titled "عنبتا" (Arabic)
↑ Ran Zadok «Notes on Modern Palestinian Toponymy». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 101, 2, 1985, pàg. 156–161. JSTOR: 27931263.
↑ Yoram Tsafrir; Leah Di Segni; Judith Green Tabula Imperii Romani Iudaea-Palestina: Eretz Israel in the Hellenistic, Roman and Byzantine Periods; Maps and Gazetteer. Jerusalem: The Israel Academy of Sciences and Humanities, 1994, p. 62. ISBN 978-965-208-107-0 [Consulta: 14 juny 2011].
↑ Zertal, 2004, p. 370
↑ Alan David Crown. The Samaritans. Mohr Siebeck, 1989, p. 320. ISBN 978-3-16-145237-6 [Consulta: 14 juny 2011].
↑ ^7,0 ^7,1 Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 158
↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 170
↑ Dauphin, 1998, p. 762
↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 127
↑ Robinson and Smith, 1856, pp. 125-126
↑ Government of Palestine. Blue Book: Contains also Civil list, Meteorological observations, Communications, Statistics, etc.. Palestine, 1926, p. 39 [Consulta: 24 abril 2017].
↑ 'Nablus Banidits Seen as Izz ed Din's followers', Palestine Post, Friday, 17 April 1936.
↑ Israel's secret wars: A history of Israel's intelligence services, Ian Black
↑ Michael Williams. Commonweal. Commonweal Pub. Corp., 25 octubre 1936, p. 266 [Consulta: 14 juny 2011]. «A number of casualties were reported from Palestine as clashes between Arabs and British troops occurred in the Tel Aviv region. The most serious occurrence was a battle at Anabta involving bombers.»
↑ «Anabta, the scene of several encounters between British troops and Arabs». Royal Lincolnshire Regiment [Consulta: 27 abril 2017]. Arxivat 4 April 2019^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.
↑ Ori Stendel. Arab villages in Israel and Judea-Samaria (the West Bank): a comparison in social development. Israel Economist, 1968, p. 30 [Consulta: 5 juny 2011].
↑ Israel. Miśrad ha-biṭaḥon. The Israel administration in Judaea, Samaria and Gaza: a record of progress. Ministry of Defence, 1968, p. 53 [Consulta: 5 juny 2011].
↑ Tulkarem: town listing in a snapshot Palestine Remembered
↑ ^20,0 ^20,1 The city of Tulkarem and its villages^{[Enllaç no actiu]} Palestine Information Centre.
↑ Map of the Separation Barrier in the West Bank B'Tselem
↑ Guérin, 1875, p. 213 A cinq kilomètres au nord-oest du Kharbet Kefr Lebed, un grand village, occupant à la fois un vallon et un monticule, compte 1,800 habitants; il se nomme A'nebta, Plusieurs citernes et quelques tombeaux antiques creusés dans le roc attestent qu'il a succédé à une ancienne ville, dont la Bible ne parle pas.
↑ Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Tulkarem, p.27
↑ Mills, 1932, p. 53
↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 74
↑ Government of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 20
↑ Transformation in Arab Settlement, Moshe Brawer, in The Land that Became Israel: Studies in Historical Geography, Ruth Kark (ed), Magnes Press, Jerusalem 1989, p.177
↑ [1] Anabta Family Tree
↑ Palestinian PM who resigned is asked again to form government Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine., 13 Aug 2013.
↑ «New Palestinian Authority government carbon copy of old». Los Angeles Times, 19-09-2013. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2013. [Consulta: 23 febrer 2014].
↑ Rami Hamdallah

Bibliografia

Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882.
Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations (en francès). III : Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4.
Government of Jordan, Department of Statistics. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945, 1945.
Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875.
Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
Robinson, E.; Smith, E. Later Biblical Researches in Palestine and adjacent regions: A Journal of Travels in the year 1852. Londres: John Murray, 1856.
Zertal, A. Culture and history of the ancient Near East. BRILL, 2000, p. 370. ISBN 978-90-04-13756-1 [Consulta: 14 juny 2011].
Zertal, A. The Manasseh Hill Country Survey. 1. Boston: BRILL, 2004, p. 370. ISBN 9004137564.

Enllaços externs

Municipi d'Anabta Arxivat 2013-05-21 a Wayback Machine.
Anabta & Iktaba - Palestine Remembered Entry
Anabta, Welcome to Palestine
Survey of Western Palestine, Map 11: IAA, Wikimedia commons

[1] 2007 PCBS census. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 108.

[AnabtaMuni-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 Anabta Arxivat 2011-09-03 a Wayback Machine. Anabta Municipality entry titled "عنبتا" (Arabic)

[3] Ran Zadok «Notes on Modern Palestinian Toponymy». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 101, 2, 1985, pàg. 156–161. JSTOR: 27931263.

[TsafrirSegni1994-4] Yoram Tsafrir; Leah Di Segni; Judith Green Tabula Imperii Romani Iudaea-Palestina: Eretz Israel in the Hellenistic, Roman and Byzantine Periods; Maps and Gazetteer. Jerusalem: The Israel Academy of Sciences and Humanities, 1994, p. 62. ISBN 978-965-208-107-0 [Consulta: 14 juny 2011].

[Zertal2000-5] Zertal, 2004, p. 370

[Crown1989-6] Alan David Crown. The Samaritans. Mohr Siebeck, 1989, p. 320. ISBN 978-3-16-145237-6 [Consulta: 14 juny 2011].

[SWP158-7] 7,0 ^7,1 Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 158

[8] Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 170

[9] Dauphin, 1998, p. 762

[10] Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 127

[11] Robinson and Smith, 1856, pp. 125-126

[Blue_Book_1926-12] Government of Palestine. Blue Book: Contains also Civil list, Meteorological observations, Communications, Statistics, etc.. Palestine, 1926, p. 39 [Consulta: 24 abril 2017].

[13] 'Nablus Banidits Seen as Izz ed Din's followers', Palestine Post, Friday, 17 April 1936.

[14] Israel's secret wars: A history of Israel's intelligence services, Ian Black

[Williams1936-15] Michael Williams. Commonweal. Commonweal Pub. Corp., 25 octubre 1936, p. 266 [Consulta: 14 juny 2011]. «A number of casualties were reported from Palestine as clashes between Arabs and British troops occurred in the Tel Aviv region. The most serious occurrence was a battle at Anabta involving bombers.»

[ArabsAttack-16] «Anabta, the scene of several encounters between British troops and Arabs». Royal Lincolnshire Regiment [Consulta: 27 abril 2017]. Arxivat 4 April 2019^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.

[Stendel1968-17] Ori Stendel. Arab villages in Israel and Judea-Samaria (the West Bank): a comparison in social development. Israel Economist, 1968, p. 30 [Consulta: 5 juny 2011].

[ha-biṭaḥon1968-18] Israel. Miśrad ha-biṭaḥon. The Israel administration in Judaea, Samaria and Gaza: a record of progress. Ministry of Defence, 1968, p. 53 [Consulta: 5 juny 2011].

[19] Tulkarem: town listing in a snapshot Palestine Remembered

[TV-20] 20,0 ^20,1 The city of Tulkarem and its villages^{[Enllaç no actiu]} Palestine Information Centre.

[21] Map of the Separation Barrier in the West Bank B'Tselem

[GuerinS2-22] Guérin, 1875, p. 213 A cinq kilomètres au nord-oest du Kharbet Kefr Lebed, un grand village, occupant à la fois un vallon et un monticule, compte 1,800 habitants; il se nomme A'nebta, Plusieurs citernes et quelques tombeaux antiques creusés dans le roc attestent qu'il a succédé à une ancienne ville, dont la Bible ne parle pas.

[Census1922-23] Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Tulkarem, p.27

[Census1931-24] Mills, 1932, p. 53

[VS1945-25] Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 74

[1945p20-26] Government of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 20

[27] Transformation in Arab Settlement, Moshe Brawer, in The Land that Became Israel: Studies in Historical Geography, Ruth Kark (ed), Magnes Press, Jerusalem 1989, p.177

[28] [1] Anabta Family Tree

[29] Palestinian PM who resigned is asked again to form government Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine., 13 Aug 2013.

[NewPM-30] «New Palestinian Authority government carbon copy of old». Los Angeles Times, 19-09-2013. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2013. [Consulta: 23 febrer 2014].

[31] Rami Hamdallah

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

Anabta

Etimologia

Història

Època romana i romana d'Orient

Època mameluca i otomana

Període del Mandat Britànic

Període jordà

Domini israelià

Control palestí

Geografia

Demografia

Notables residents

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Read other articles:

Manhattan Bridge

Крест «За переход через Дунай»

Serie A2 2020-2021 (pallamano maschile)

Los derechos de la mujer (película)

Polygone nucléaire de Semipalatinsk

Takht-i Sangin

Chittering

العشاء الأخير

Heinrich-Wieland-Straße

Basilika San Juan de Dios

Der dunkle Kristall

コマンダンテ (お笑いコンビ)

Stationstunnel (Nijmegen)

Phương diện quân Belorussia 3

Lebanon women's national under-17 football team

Amazing Heroes

Alliance militaire islamique

Achaean War

Queen's Theatre, Dublin

The King and I (1956 film)