Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Andoque

Infotaula de llenguaAndoque
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius370 Modifica el valor a Wikidata (2007 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deDepartament de l'Amazones i Caquetá Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües andoque-urequena Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3ano Modifica el valor a Wikidata
Glottologando1256 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueano Modifica el valor a Wikidata
UNESCO568 Modifica el valor a Wikidata
IETFano Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages676 Modifica el valor a Wikidata

L'andoque és una llengua indígena americana parlada per uns pocs centenars d'indígenes andoques al curs del riu Caquetá a Colòmbia, i actualment en declivi.[1] Pertany al grup de llengües andoque-urequena.

En 2000 es va censar que hi havia 610 parlants en l'àrea del riu Anduche, aigües avall d'Araracuara (Amazones, Colòmbia); 50 d'ells eren monolingües en aquesta llengua. Anteriorment la llengua també es parlava al Perú. El 80% dels parlants parlen fluidament espanyol. El 2007 havien baixat a 370 parlants.

Parentiu

Generalment es considera que l'andoque és una llengua aïllada,[2] encara que uns certs autors com Kaufman (1994), hagin proposat que podria estar llunyanament emparentat amb les llengües bora-witoto.

Descripció

Fonologia

Vocals

Anteriors Centrals Posteriors
Tancades i î ɨ o
Mitjanes e ê ə ~ə o ô
Oberta a â ʌ ~ʌ ɒ

Son nou vocals orals i sis nasals, que poden tenir to alt o baix.

Consonants

labial alveolar palatal velar glotal
Oclusives sordes p t k ʔ
Oclusives sonores b d j (i)
nasals m n ɲ (ñ)
fricativa sordes f s h

Classificadors

El subjecte no apareix com un nom o substantiu nu, sinó que va acompanyat de marques de gènere o classificadors nominals (que indiquen coses relatives a la geometria). Aquests classificadors nominals són:

animades
masculines
presents (-ja-)
absents (-o-)
femenines
presents (-î-)
absents (-ô-)
col·lectiu (-ə-)
inanimades
tou (-o-)
rígid o allargat (-o-)
uns altres (-ʌ-)

Les marques de persona subjecte poden ser o- ("jo"), ha- ("tu"), ca- ("nosaltres") - ("vosaltres").

El predicat verbal adjectiu té un sufix que concorda amb l'índex del subjecte: -ʌ per a animats i tous; -o per a rígid o allargat; -i per als altres. A més es marca amb prefixos que indiquen manera, direcció o aspecte i infixos de temps. El predicat nominal (el que alguna cosa és en si mateix) no tenen sufix de concordança ni prefix dinàmic, però sí que poden presentar infix de temps i manera, com verb. Les altres funcions argumentals (beneficiari, instrumental, locatius) apareixen fora del verb sota la forma d'índexs sufijados per una marca de cas. Hi ha 11 sufixos casuals.

Epistèmics

D'altra banda l'oració té marques de coneixement o epistèmics segons l'emissor sap del fet per coneixement propi, o si per haver-ho sentit d'una altra persona, o bé per deducció, etc.

A més existeix una marca -nokó de focalització del relat, bé sigui destacant els protagonistes o indicant el moment cúlmine del relat. En la llengua existeixen recursos per a representar l'acció des del punt de vista del subjecte o un altre dels participants, o bé des del punt de vista d'un observador exterior.

Vocabulari

Llista Swadesh de l'andoque segons Landaburu (2000):[3]

Català Andoque
1. jo o-ʔɤ
2. tu ha-ʔɤ
3. nosaltres kẽ-ʔɤ̃
4. això ʌɲẽ́
5. fulla -sedɤ̃
6. aquell ʌdí
7. qui? kó-i
8. què? hi-ʌ
g. no hʌ́ʌ-bã́
10. tots sí-õ-kɤ̃
11. molts hʌ́ʌ-pãã́, ɯ́ɯ-kɤ̃
12. llarg bɤ̃kɤ̃-
13. un ʌisidé
14. dos ʌ-ʌ́hʌbã́
15. gran ĩʔõ-kɤ̃
16. gos ĩɲõ
17. uʔ-pãã́-ɲé-ʌ
18. dona tiʔi
19. home ʝóʔhʌ
20. peix bei
21. ocell hiʌɸo
22. poll táʔsi
23. cua -dɤ̃ta
24. arbre kɤ̃́ʔɤ̃dɤ
25. llavor -tapi
26. arrel -ɲeko
27. escorça -tasi
28. pell -tasi
29. carn -ɤ̃ta
30. sang -duʔs
31. os -tadɤ̃
32. greix kẽɤ̃i
33. ou -hádɤ
34. banya -si
35. ploma -ɲeɸʌ
36. aturat taɲe-
37. cabell ka-tai ʌka-be
38. cap -tai
39. orella -bei
40. ull -ʔákʌ
41. nas -pɤta
42. boca -ɸi
43. dent -kódi
44. llengua -sodɤ̃
45. genoll -kodoi
46. urpa, ungla -sikopɤ
47. peu -dʌka
48. -dobi
49. panxa -tura
50. coll -ɲekɤ̃́i
51. pits -ɲeé
52. cor -pĩ́tú
53. fetge -tú
54. beure -kóʔ-
55. menjar -baʔi-
56. mossegar -ʝu-
57. veure -do-
58. escoltar -tó-
59. saber -do-
60. dormir -pʌ-
61. morir ĩ-hʌ́ʌ-
62. matar -buʔ-
63. nedar -ɲṍẽi-
64. volar -bu-
65. caminar -tá-
66. venir da-ɤ̃-
67. allitat se-aɲe-
68. donar -ĩ-
69. sentat ʝi-ɸɤʌ́-aɲe-
70. dir -kɤ̃-/-ẽʔ-
71. sol ĩɒ̃
72. lluna pódɤɤ̃
73 estrella ɸʌʔko
74. aigua dúʔu
75 pluja dɤ-i
76. pedra ɸisi
77. arena poʔsɒ̃ɤ̃
78. terra ɲṍʔĩ
79. núvol bóasiakʌi dɤ̃kɤ̃
80. fum bóasiakʌi
81. foc ʌʔpa
82. cendra pʌtakoi
83. cremar -du-
84. camí dubɤ, õbɤ
85. turó toʌ́i
86. vermell peo-
87. verd paʝo-
88. groc dóɒ-
89. blanc poʔté
90. negre uo-
91. nit hʌʔpʌ́ʌ
92. calent pã-
93. fred dõsi-ko-
94. ple ɸiʔ
95. nou pá-
96. bo ɸɤɲe-
97. rodó -tude ('bola')
98. sec ʝɒʔɒ-
99. nom -ti

Notes

  1. Ethnologue
  2. Aschmann, 1993
  3. Landaburu, Jon. 2000. La Lengua Andoque. In González de Pérez, María Stella and Rodríguez de Montes, María Luisa (eds.), Lenguas indígenas de Colombia: una visión descriptiva, 275-288. Santafé de Bogotá: Instituto Caro y Cuervo.

Bibliografia

  • Aschmann, Richard P. (1993). Proto Witotoan. Publications in linguistics (No. 114). Arlington, TX: SIL & the University of Texas at Arlington.
  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www.ethnologue.com).
  • Greenberg, Joseph H. (1987). Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press.
  • Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (pp. 46-76). London: Routledge.
Kembali kehalaman sebelumnya