L'any 1924, Gratia i Sara Dath publicaren les seves observacions respecte a la bacteriòlisi a través d'una floridura “streptothrix” (Streptomyces). Es van adonar que l'agent d'aquesta lisi era secretat per una floridura fins i tot en absència d'oxigen.
L'any següent, van observar un altre agent de la lisi, una varietat de Penicillium glaucum per a un cultiu d'anthrax.
Quan Fleming va rebre el seu Doctor Honoris Causa de la Universitat de Lieja el 1945, va ser Gratia qui va escriure i presentar el discurs per a aquesta distinció.
Des de 1933 Gratia fou membre de l'Académie Royale de Médicine de Bèlgica.[1]
Gratia morí inesperadament a Suïssa on havia pres una temporada de repòs a causa de l'estrès.[2]
Bibliografia
Raju, TNK. The Nobel Chronicles. Lancet. 1999; 353: 936
Gratia, A i Dath, S. Propriete bacteriolytiques de certaines moisissures. C R Soc Biol. 1924; 91: 1442
Fleming, A. Seance inaugurale de Radio-universitaire a l'INR a Bruxelles le 19-10-46. Revue Med Liege. 1947; 2: 73
