De la seva dilatada trajectòria, en destaquen clients com Porcelanas Bidasoa o Perfumes Puig. La seva màxima activitat com a dissenyador transcorre en les dècades dels anys seixanta, setanta i vuitanta.
Entre els principals dissenys destacar-ne la vaixella Compact (1962) la pinça Arce (1964) i els envasos d'Agua Lavanda i Agua Brava de Puig, els cendrers Copenhagen, o el Stockholm i l'Oslo, la batidora Moulinex, la pinça Orion i la torxa olímpica de Barcelona 92, així com el disseny de l'estoig de presentació de la candidatura de la ciutat. Juntament amb Yves Zimmermann va fundar en 1975 l'Estudio de Diseño Integral La torxa olímpica ocupa un lloc especial en l'obra d'André Ricard, tant per la possibilitat que li atorga d'enfrontar-se al disseny d'un objecte singular com per l'acusat impacte social i la gran transcendència mediàtica que va obtenir en el moment dels Jocs Olímpics del 1992.[1]
De la seva dilatada trajectòria també en destaquen articles i publicacions editorials, entre les quals: Diseño ¿Por qué?, Diseño y calidad de vida o Hablando de diseño.
L'objecte és la petjada de l'home. Des de l'inici de la humanitat, l'existència de l'home ha estat dependent de múltiples utensilis que ha anat creant, primer per a sobreviure, i més tard per a millorar la seva qualitat de vida. Aquests utensilis són un testimoni de les aptituds i anhels de cada època i de cada cultura.
.svg)