Kiefer és un dels artistes alemanys posteriors a la Segona Guerra Mundial més coneguts, però també dels més controvertits. Es va fer famós sobretot gràcies a les seves pintures matèriques. En la seva obra Kiefer afronta el passat i toca els temes tabú de la història recent. Sobretot reflexiona sobre el tema del nacionalsocialisme; per pintar el quadre Margarethe (Oli i palla sobre tela), per exemple, es va inspirar en un dels poemes més famosos de Paul Celan, Todesfuge, escrit a partir de l'experiència dels camps de concentració. Durant dècades hi va haver discussions en els mitjans de comunicació sobre el valor de la seva activitat artística.
Inicialment Kiefer basà el seu estil en l'obra de Georg Baselitz, treballant gruixudes capes de color amb foc o àcids i combinant-les amb vidre, fusta o elements vegetals. Durant els setanta es va interessar especialment per la mitologia alemanya, i en la dècada següent pel misticisme jueu, la càbala.
A banda de pintures, Kiefer també ha creat aquarel·les, talles de fusta, fotos pintades i llibres d'artista.
És molt característica de la seva obra la presència de lletres, sigles, noms de persona, figures mítiques o llocs amb una forta càrrega històrica. Es tracta de signes que posen de manifest el pes de la història i dels elements mítics i literaris del nostre passat cultural. La seva pintura és, en aquest sentit, profundament literària.
Exposicions
2009 Anselm Kiefer. Obres de la Col·lecció Grothe. Es Baluard, Palma.
Obres
1974, Malerei der verbrannten Erde ("Pintura de la terra cremada")
1976, Wege der Weltweisheit: Hermannsschlacht ("El camí de la saviesa mundana: La batalla de Hermann"), on la segona part del títol fa referència a una obra homònima de Heinrich von Kleist. Col·lecció del Deutsche Bank, Frankfurt am Main.
