Un aparell de mesura o instrument de mesura és un objecte que s'utilitza per comparar magnituds físiques mitjançant un procés de mesura. Com a unitats de mesura s'utilitzen objectes i successos prèviament establerts com a estàndards o patrons, i de la mesura en resulta un número que és la relació entre l'objecte d'estudi i la unitat de referència.[1] Els instruments de mesura són el mitjà amb què es duu a terme aquesta conversió. Tots els instruments de mesura estan subjectes a diversos graus d'error de l'instrument i a la incertesa de mesura. Dues característiques importants d'un instrument de mesura són la precisió i la sensibilitat.[2]
Camp de mesura: rang que abasta des del valor mínim al màxim.
Abast: valor màxim que es pot mesurar.
Escala: signes que indiquen els valors de la magnitud a mesurar. Per exemple, en un regle l'escala són les ratlletes de la línia graduada.
Divisió d'escala: valor entre dos signes d'escala consecutius. Per exemple, en un regle pot ser 1 mm.
Sensibilitat: mínima variació que es pot apreciar sobre l'escala per unitat de magnitud mesurada.[5] Per exemple, en un nivell de bombolla, la sensibilitat indica què significa en graus el desplaçament de la bombolla una divisió.
Precisió: aptitud per subministrar resultats amb el mínim error (en anglès accuracy; el mot precision es fa servir per al concepte general de precisió i repetibilitat junts).
Repetibilitat: concordança entre els resultats de diverses mesures consecutives (les mesures han de realitzar-se en les mateixes condicions i sobre la mateixa peça).
Dispersió: grau de dispersió que presenten les mesures d'una sèrie, realitzades sota les mateixes condicions.
Reversibilitat: diferències de mesura quan es mesura una mateixa magnitud quan creix o decreix.
Calibratge: conjunt d'operacions que tendeixen a determinar el valor dels errors de l'instrument de mesura per procedir al seu ajust.
Estabilitat: concordança entre els resultats de diverses mesures mesures espaiades; les mesures s'han de realitzar en les mateixes condicions.
Rapidesa: temps que transcorre fins que l'índex, partint de la posició zero o repòs, arriba a la seva posició definitiva d'equilibri quan s'aplica bruscament una magnitud.
Aproximació: menor fracció d'una determinada magnitud lineal o angular que es pot mesurar.
Incertesa: dispersió dels valors mesurats atribuïbles a la magnitud mesurada.[6] En altres paraules, és l'estimació unida al resultat d'un assaig que caracteritza l'interval de valors dins dels quals s'afirma que hi ha el valor verdader.