Apià

Apià
Nom original	(grc) Ἀππιανός Ἀλεξανδρεύς
Biografia
Naixement	c. 95 dC ; Alexandria (Egipte)
Mort	c. 165 (69/70 anys); Roma
Procurator
Activitat
Camp de treball	Història, servei públic i activitat literària
Ocupació	historiador, advocat, escriptor, funcionari
Període	Alt Imperi Romà
Obra
Obres destacables	Obres destacables Història romana ;

Apià,^[1] en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Hadrià, i Antoní Pius. Famós per haver escrit una extensa “Història de Roma” en 24 llibres.

Biografia

Va néixer vers l'any 95 a Alexandria. Va escriure una autobiografia de la qual només queda un fragment, conegut amb el nom de "Poema d'Apià fragment nº62". Part de la informació sobre la seva vida procedeix d'una carta^[2] que va escriure al seu amic Marc Corneli Frontó.^[3] Apià també és esmentat al còdex 57 de la Biblioteca del patriarca Foci.

Apià va ocupar llocs administratius importants a la província romana d'Egipte on havia nascut. Cap a l'any 120 es va traslladar a Roma, on va treballar d'advocat, defensant casos davant l'emperador (probablement com a advocatus fisci), fet que fa constar a la introducció del la seva "Història de Roma".^[4] Vers l'any 147 fou nomenat procurator, probablement d'Egipte, per recomanació del seu amic Frontó. Com que la posició de procurator només s'adjudicava a membres de l'ordre eqüestre, el seu nomenament ens dona informació sobre el tipus de família a la qual pertanyia Apià.

Obra

Història de Roma

Aquesta obra titulada originalment Ῥωμαϊκά (Ro̱maïká, «Història de Roma»), està dividida en 24 llibres, però no en forma cronològica sinó per territoris, descrivint com van ser incorporats a Roma. La importància d'aquesta obra rau, sobretot, en la informació recollida sobre les guerres civils.

LLibres I-III, dedicats als pobles de la península italiana, període de la monarquia romana i els samnites
Llibre IV, sobre els gals
Llibre V, Sicília, Sardenya i Còrsega,
Libre VI, Hispània,
Llibre VII, Guerres d'Hanníbal,
Llibre VIII, sobre Líbia, Cartago i Numídia,
Llibre IX, la Macedònia,
Llibre X Grècia i els estats grecs d'Àsia,
Llibre XI Síria i Pàrtia,
Llibre XII, la guerra de Mitridates,
Llibres XI-XXI, les guerres civils (en llatí: Bellum Civile)
Llibre XXII, període entre la batalla d'Àccium i Vespasià
Llibre XXIII, les guerres d'Il·líria
Llibre XXIV, les guerres per la conquesta d'Aràbia.

Es conserven sencers els llibres 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, i 23, i alguns fragments dels altres.^[4]

Altres

Una història de Pàrtia en 11 llibres s'ha conservat, però si bé li fou atribuïda es va demostrar que era una compilació de les ""Vides paral·leles" de Plutarc.

Referències

↑ «Apià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Alguns autors creuen que es tracta d'un epigrama funerari parlant de si mateix i de la seva esposa Eutychia. P. Goukowsky, « Appien d'Alexandrie, prêtre de Rome sous Hadrien ? », CRAI, 142-3, 1998, p. 835-356 [1]
↑ Michael Petrus Josephus Van Den Hout, "A Commentary on the Letters of M. Cornelius Fronto", volum 190 de Mnemosyne, ed.Brill, 1999
↑ ^4,0 ^4,1 Horace White, "Appian's Roman History". Cambridge, Massachusetts, ed. The Loeb Classical Library, 1912, "Introducció": p. 7-12. ISBN 0-674-99002-1

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apià

Appian's History of Rome: The Spanish Wars Arxivat 2015-11-19 a Wayback Machine. (anglès)
Bellum Civile (llatí)

[1] «Apià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Alguns autors creuen que es tracta d'un epigrama funerari parlant de si mateix i de la seva esposa Eutychia. P. Goukowsky, « Appien d'Alexandrie, prêtre de Rome sous Hadrien ? », CRAI, 142-3, 1998, p. 835-356 [1]

[3] Michael Petrus Josephus Van Den Hout, "A Commentary on the Letters of M. Cornelius Fronto", volum 190 de Mnemosyne, ed.Brill, 1999

[White-4] 4,0 ^4,1 Horace White, "Appian's Roman History". Cambridge, Massachusetts, ed. The Loeb Classical Library, 1912, "Introducció": p. 7-12. ISBN 0-674-99002-1

[1]

[2]

[3]

[4]