Arnau Pons Roig

Arnau Pons Roig
Biografia
Naixement	1965 (58/59 anys); Felanitx (Mallorca)
Residència	La Floresta, (Sant Cugat del Vallès)
Activitat
Ocupació	poeta, assagista, traductor, editor
Premis
	* 1990 - Premi Joan Alcover de Poesia (Ciutat de Palma) 2015 - Premio Nacional a la Mejor Traducción (Espanya) ;

Arnau Pons Roig (Felanitx, 1965) és poeta, traductor, assagista i editor de poesia.^[1]^[2] Conrea la poesia en llengua catalana i la traducció al català de poetes alemanys, italians, francesos i portuguesos.^[1] També tradueix de l'hebreu.

La seva poesia s'ha inspirat força en Andreu Vidal, poeta de qui n'és el continuador natural i de qui n'ha seguit el mestratge.

És especialista en la poesia de Paul Celan,^[2] de qui ha traduït diverses obres i sobre qui ha escrit assajos i treballs de crítica literària.^[1] L'any 2015 li va ser concedit el Premio Nacional a la Mejor Traducción espanyol per la seva traducció de Cristall d'alè, de Celan.^[3]

En l'àmbit de l'anàlisi crítica i filològica, ha col·laborat amb Jean Bollack, de qui ha traduït algunes obres al castellà, i amb el Centre de Recerca Filològica (Centre de recherche philologique) de Lilla (França), fundat per aquell, dins el corrent de l'hermenèutica crítica.^[4]

El 2006 impulsà la protesta contra la judeofòbia «de saló» arran d'un llibre d'Abel Cutillas, cosa que generaria una llarga polèmica,^[5] de què ha derivat una denúncia més genèrica contra la criptojudeofòbia existent en la societat catalana, com en el llibre col·lectiu Escriure després (2012), dirigit pel mateix Arnau Pons.^[6]

El 2007, per encàrrec institucional de l'Institut Ramon Llull, fou curador, juntament amb Simona Skrabec, de Carrers de frontera, publicació editada amb motiu de la participació de Catalunya a la Fira de Frankfurt.^[7]

El 2020 fou convidat al prestigiós cicle 'Dilluns de poesia', celebrat al Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona.^[8]

Obra

Poesia

^[9]

Llum de ganivet. (Eumo, 2012)
Desertar. (Lleonard Muntaner, 2010)
A desclòs. (Negranit-Associació Noesis de Catalunya, 1996)
Intromissió. (Empúries, 1991)

Assaig

^[9]

La traducció, la vida (Catarroja: Afers, 2021)
Amb aquestes mans. Escrits sobre autors catalans contemporanis (Pròleg de Blanca Llum Vidal. Epíleg de Marçal Font. (Barcelona: Poncianes, 2021)
Lecturas de «Cristal de Aliento» de Paul Celan. Amb Jean Bollack. (Barcelona: Herder, 2020)
Epíleg a La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda (Barcelona: Club Editor, 2017)
Escriure després. Racisme refinat, banalització erudita d'Auschwitz (Palma: Lleonard Muntaner, 2012)
Nissaga d'abolits: seguit de Rúfol de Khlèbnikov (Palma: Lleonard Muntaner, 2010)
Carrers de frontera, dos volums. (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007-2008)
Celan, lector de Freud: una conferència. (Palma: Lleonard Muntaner, 2006)

Traduccions

^[9]

Sobre el concepte d'història, de Walter Benjamin (Barcelona: Flâneur, 2019)
El dolor, de Marguerite Duras, amb Blanca Llum Vidal. (Cornellà: LaBreu, 2019)
Thomas l'obscur, de Maurice Blanchot (Barcelona: Flâneur, 2019)
Reixes de llengua, de Paul Celan (Cornellà: LaBreu, 2018)
Cristall d'alè = Atemkristall de Paul Celan; traducció, Arnau Pons; esbossos de comprensió, Jean Bollack; complements orgànics, Arnau Pons. (Cornellà: Labreu, (2014)
Cartes, de Sibilla Aleramo. (Palma: Lleonard Muntaner, 2013)
Els gossos, d'Hervé Guibert. (Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2013)
De llindar en llindar, de Paul Celan. (Cornellà: LaBreu, (2012)
Elogi de la desobediència: seguit del guió de la pel·lícula «Un especialista» (el judici d'Eichmann a Jerusalem), de Rony Brauman. (Palma: Lleonard Muntaner, 2008)
Cants òrfics, de Dino Campana. (Palma: Lleonard Muntaner, 2007)
El canto del pueblo judío asesinado: Edición trilingüe: ídish, castellano-judeo español, de Itzhak Katzenelson. (Barcelona: Herder, 2006)
Estudios sobre Celan, de Peter Szondi. (Madrid: Trotta, 2005)
La muerte de Antígona: la tragedia de Creonte, de Jean Bollack. (Madrid: Arena Libros, 2004)
Piedra de corazón: un poema póstumo de Paul Celán, de Jean Bollack. (Madrid: Arena Libros, 2002)
Última ciència, de Herberto Helder. (Lleida: Pagès, 2000)

Premis

Premio Nacional de Traducción per Cristall d'Alè, de Paul Celan (2014) ^[10]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Comas 2012
↑ ^2,0 ^2,1 Abrams2012
↑ Garcia Ribas 2014
↑ Thouard 2012, pàg. 21, nota 16
↑ «Una cultura a prova d’Auschwitz?». L'Espill, 2013-2014, pàg. 45-54.
↑ «Formes d’antisemitisme en la cultura: la banalització erudita de la Xoà», 12-12-2016.
↑ «Carrers de frontera - El bloc del Director (ILC)», 09-12-2008. [Consulta: 20 gener 2023].
↑ «Dilluns de poesia · Arnau Pons. Santa Mònica». [Consulta: 20 gener 2023].
↑ ^9,0 ^9,1 ^9,2 «Arnau Pons - Premio Nacional a la Mejor Traducción - Premiados» (en castellà), 2016. [Consulta: 8 febrer 2016].
↑ JordiJo. «Arnau Pons, Premio Nacional de Traducción per ‘Cristall d’alè’». [Consulta: 20 gener 2023].

Bibliografia

Abrams, Sam «Arnau Pons, el poeta lector (entrevista)» (html). CALÀNDRIA. NÚVOL el digital de cultura [Barcelona], 09-12-2012 [Consulta: 8 febrer 2016].
Garcia Ribas, Montserrat «Arnau Pons, Premio Nacional de Traducción per ‘Cristall d'alè’» (html). CALÀNDRIA. NÚVOL el digital de cultura [Barcelona], 09-12-2014 [Consulta: 8 febrer 2016].
Comas, Maria «Arnau Pons». Visat. la revista digital de literatura i traducció del PEN català. PEN català [Barcelona], 4-2012.
Thouard, Denis. «Le séminaire de philologie». A: Herméneutique critique. Bollack, Szondi, celan (html) (en francès). Villeneuve d'Ascq. França: Septentrion. Presses universitaires, 2012 [Consulta: 9 febrer 2016].