El grup va néixer l'any 2002, amb la intenció de donar continuïtat al format "organ trio", molt popular en el soul-jazz dels anys 60, però des d'una òptica moderna.[2] El primer disc del grup, As soon as possible, publicat el 2005 amb el segell Errabal, era d'estil jazz-funk. El següent disc, anomenat Desplazamiento, publicat el 2007, suposà un canvi d'estil (i de discogràfica: K-industria cultural), i s'acostava més cap a l'experimentació i l'electrònica.[3]
L'any 2008 van guanyar el premi a millor grup de jazz de la revista Jaç-Enderrock.[4] Juntament amb el grup de rap català At Versaris, entre la primavera de 2010 i l'estiu de 2011, van fer una gira, de més de 40 concerts, anomenada At Versaris i Asstrio, per principis elegants,[5] de la qual es va enregistrar un CD i un DVD, amb el segell Propaganda pel fet!.[6] Per al quart disc, Don't leave the planet, van canviar el seu nom original Asstrio ("trio de culs", en anglès, que és una modificació còmica de trio d'asos) per Astrio, a causa de la mala percepció que generava el nom a l'estranger. Aquest disc, publicat amb el segell Chesapik, va seguir aprofundint en el camí iniciat vers l'electrònica.[7] El 2016 van publicar el seu cinquè treball, Made in China, també amb Chesapik. Aquest treball, tot i continuar amb sonoritat electrònica dels últims àlbums, fa ús d'un registre sonor més proper al rock psicolèdlic, amb influències de The Doors.[8]
El seu particular estil de música, que barreja jazz, funk, rock i música electrònica els ha permès tocar a festivals tan diferents com el Sónar, Senglar Rock, Jazz Terrassa o Cruilla de Cultures.[9] També destaquen per una posada en escena còmica i despreocupada.[7]
