Va ser campió nacional en les categories més variades, excepte en velocitat, guanyant des del 1943 al 1952 en què es va retirar. Va competir en campionats Rioplatencs, Americans i Mundials. Fou ciclista Olímpic i va guanyar tres vegades la Volta Ciclista de l'Uruguai (1946, 1947 i 1948). Al Campionat del món de ciclisme en pista de 1947, disputat al Parc dels Prínceps a París, 1947 va guanyar la segona posició en la modalitat de Persecució amateur. Fou quart als Jocs Olímpics i campió Americà i Sud-americà.[3]
Guanyador d'una medalla de plata per darrere de l'italià Arnaldo Benfenati.
En carretera destaca les seves tres victòries a la Volta a l'Uruguai.
