Els avions d'abastament transfereixen el carburant per una llança periscòpica o amb mànega flexible. Amb el sistema de llança, el sistema es connecta físicament a l'avió receptor i es bomba el carburant des de l'avió cisterna. El sistema Hose implica que l'avió a recarregar intercepti la mànega i maniobri fins a posar-la en el seu receptacle: un cop connectada el pilot de l'avió receptor ha d'utilitzar una bomba per aspirar el combustible. Els avions cisterna solen tenir tots dos sistemes.
L'abastiment en vol és una operació complexa però atorga avantatges tàctiques importants: increment del radi d'acció. Per aquest motiu, els avions cisterna són militarment importants, ja que incrementen l'efectivitat de combat d'altres aeronaus.
Avions d'abastament en servei en forces aèries
La USAF fa servir el KC-135 Stratotanker i KC-10 Extender. La força aèria dels marines nord-americans opta pels KC-130 Hèrcules. L'Armada dels Estats Units utilitza una versió modificada de l'avió per guerra submarina S-3 Viking, encara que ja planeja substituir-lo pel Boeing F/A-18E/F Super Hornet. Tant el Viking com el Super Hornet porten un dipòsit ejectable, de manera que una vegada que han abastit a altres avions poden deixar anar el dipòsit i actuar com avions de combat.
La Luftwaffe utilitza una versió modificada de l'Airbus A310 modificació que combina capacitat per a missions de transport i abastament: Airbus A310 MRTT.
El Boeing 767 és la base per al futur avió d'abastament KC-767 que utilitzen la força aèria italiana, la japonesa i pròximament la Força Aèria Colombiana.