L'awadhi (अवधी), també conegut com a abadhi, abadi, abohi, ambodhi o avadhi, és una llengua del grup indoiraní, de la família indoeuropea, parlada al nord de l'Índia, i també a Bihar, Madhya Pradesh, Delhi, Nepal i Maurici. Parlada per aproximadament 38 milions de persones, principalment a la regió Awadh (अवध) d'Uttar Pradesh, està estretament relacionat amb l'hindi i és considerat per molts com un dialecte oriental de l'hindi.[1][2][3]
Awadhi sol escriure's amb l'alfabet Devanagari, o amb l'alfabet Kaithi, o amb una barreja de tots dos. Va aparèixer per primera vegada en forma escrita, durant el segle xii, a l'obra de Damodara Pandita.[2] Malik Mohammad Jayasi i Goswami Tulsidas van escriure Padmavat i Ramcharitmanas, respectivament.[4]
Referències
- ↑ Junyent, M. Carme. «Awadhi». A: La diversitat lingüística: didàctica i recorregut de les llengües del món. Barcelona: Projecte GELA, 1999, pàg. 100. ISBN 84-8063-374-3.
- ↑ 2,0 2,1 «Awadhi (अवधी)». Omniglot. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ Saksena, Baburam. «Name of the Language». A: Evolution of Awadhi (a Branch of Hindi). Motilal Banarsidass Publ., 1971, pàgs. 1-2. ISBN 978-81-208-0855-3 [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ Singh, Isha Priya. «About Awadhi Language». eSamskriti, 15-06-2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
