Bacora (peix)

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Bacora
Thunnus alalunga
	;
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	21856
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Scombriformes
Família	Scombridae
Tribu	Thunnini
Gènere	Thunnus
Espècie	Thunnus alalunga ; Bonnaterre, 1788
Nomenclatura
Sinònims	Albacora alalonga (Bonnaterre, 1788); Germo alalonga (Bonnaterre, 1788); Germo alalunga (Bonnaterre, 1788); Germo germo (Lacépède, 1801); Germo germon (Lacepède, 1800); Germo germon steadi (Whitley, 1933); Orcynus alalonga (Bonnaterre, 1788); Orcynus alatunga (Gmelin, 1789); Orcynus germo (Lacepède, 1801); Orcynus germon (Lacepède, 1800);

Il·lustració d'una bacora feta als Estats Units al segle xix

La bacora, albacora, bacoreta,^[1] ullada, tonyina blanca (Thunnus alalunga) o bonítol del nord ^[2] és un peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels escòmbrids, semblant a la tonyina, però més petit, de cos fusiforme, amb el dors blau fosc i el ventre blanc.

Morfologia

Talla: màxima de 127 cm, comuna entre 50 i 100 cm. Cos molt robust, sobretot, a la regió anterior; totalment cobert de petites escates, a excepció d'una cotilla d'escates més grans i desenvolupades a nivell de les pectorals, ventrals i l'origen de la primera dorsal. De 25 a 31 branquispines sobre el primer arc branquial. Dues aletes dorsals separades per un estret interval i que es poden arreplegar en un solc; la segona més baixa que la primera; de 7 a 9 pínnules darrere de la segona dorsal. L'aleta anal amb espines, radis tous i de 7 a 9 pínnules. Les pectorals són molt llargues, ultrapassant la vertical que passa per l'origen de l'aleta anal i de la segona dorsal; amb un apèndix interpèlvic bífid. Bufeta gasosa present. Coloració general blava, més fosca a la regió dorsal. Flancs i ventre més clar amb reflexos argentats; una banda lateral irisada, a tot el llarg dels flancs (animals vius). Primera dorsal groguenca, segona dorsal i anal d'un groc clar. Pínnules anals fosques, amb el marge posterior de la caudal blanc. Carn de color blanc.

Comportament

Espècie epi i mesopelàgica fins als 100 m, per sota de la termoclina o a temperatures de 17 a 21 °C. Molt bona nedadora, capaç de fer migracions transoceàniques. És molt voraç i s'alimenta de peixos gregaris, crustacis i cefalòpodes.

Reproducció

Té lloc a l'estiu, de juliol a setembre. La maduresa sexual es dona als 6 anys de vida, quan té uns 85 cm.

Distribució geogràfica

Es troba a la meitat nord de la Mediterrània occidental i a part de l'oriental (però no a la mar Negra) i a les dues vessants de l'Atlàntic (des de Múrmansk i Labrador fins a Sud-àfrica i l'Argentina).^[3]

Pesca

Carn molt apreciada, forma part de la pesca semiindustrial, artesanal i esportiva. Es captura amb diverses modalitats de pesca, com són el palangre de superfície, encerclament, arts de deriva, curricà i pesca esportiva d'altura.

Referències

↑ DIEC
↑ ^{[enllaç sense format]} https://maisor.com/ca/product-category/bonito-del-norte-3/
↑ UICN (anglès)

Bibliografia

Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4.
Helfman, Gene S.; Collette, Bruce B.; Facey, Douglas E.; Bowen, Brian W. The diversity of fishes: Biology, Evolution, and Ecology (en anglès). Hoboken, NJ: John Wiley & Sons, 2009, p. 720. ISBN 978-14-0512-494-2.
Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 91.
Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6.
Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.