Bacus és una escultura en marbre realitzada entre 1496 i 1497 per Miquel Àngel, l'obra d'una alçada de 203 cm es troba al Museu Nazionale del Bargello a Florència.
Història
L'estàtua és una mica més de mida natural i representa a Bacus,[1] el déu romà del vi, en una postura que suggereix la borratxera. Encarregat per Raffaele Riario, un alt cardenal i col·leccionista d'escultura antiga, va ser rebutjat per ell per mostrar un desig impropi,[2] i va ser comprat per Jacopo Galli, banquer de Riario i amic de Miquel Àngel. Juntament amb la Pietat, el Bacus és una de les dues úniques escultures que es conserven del primer període de l'artista a Roma. Es va conservar als jardins del banquer Jacopo Galli,[3] on va ser dibuixada per Martin Heemskerck cap a 1532 on s'aprecia la falta de la seva mà dreta.[4] Més tard va ser adquirida per Francesc I de Mèdici el 1572[5] fins al seu pas al Bargello el 1873.[6]
Descripció
L'obra va ser realitzada per Miquel Àngel en el seu primer viatge l'any 1496 a Roma, l'encontre en aquesta ciutat amb l'escultura antiga va haver d'inspirar-lo per a l'execució del Bacus que mostra una clara tendència a una interpretació de les obres, que en aquell moment, s'estaven descobrint mitjançant les excavacions a Roma.
En aquest sentit la descriu Ascanio Condivi:
| «
|
... aquesta obra en forma i manera, a cada una de les seves parts, correspon a la descripció dels escriptors antics, el seu aspecte festiu: els ulls, de mirada furtiva i plens de lascívia, com els d'aquells donats excessivament als plaers del vi. Sosté una copa a la mà dreta, com qui està a punt de beure i la mira amorosament, sentint el plaer del licor del que va ser inventor; per aquest motiu se'l representa coronat amb una garlanda de fulles de vinya... A la seva mà esquerra sosté un carràs de raïm, del qual gaudeix un petit sàtir alegre i viu que està als seus peus.
|
»
|
Aquesta obra és clarament la primera gran obra mestra de Miquel Àngel, on es mostra la característica constant de la sexualitat a la seva escultura, està simbolitzat l'esperit de l'hedonisme clàssic que Savonarola i els seus seguidors estaven disposats a suprimir de Florència.[7]
Mostra també aquesta escultura la característica constant a l'obra de l'artista, d'evocar la sexualitat, de forma andrògina, com la mateixa naturalesa del déu a l'Antiguitat que era ambigua i misteriosa, mostra el sàtir, com a referència a Silè, sàtir que havia estat mestre de Bacus i la pell escorxada i plena de raïms simbolitza la vida sobre la mort.
Referències
- ↑ Wasson, Donald L. «Baco» (en castellà). World History Encyclopedia, 2023. [Consulta: 15 octubre 2023].
- ↑ Licht, Meg «Elysium: A Prelude to Renaissance Theater» (en anglès). Renaissance Quarterly, 49, 1, 4-1996, pàg. 1–29. DOI: 10.2307/2863263. ISSN: 0034-4338.
- ↑ Freedman, Luba «Michelangelo's Reflections on Bacchus». Artibus et Historiae, 24, 47, 2003, pàg. 121–135. DOI: 10.2307/1483763. ISSN: 0391-9064.
- ↑ Kemling, Michael P. «Portrait of the Artist as Michelangelo: Maarten van Heemskerck’s Self-Portrait with the Colosseum» (en anglès). Athanor, 24, 2006, pàg. 15–21. ISSN: 2690-0181.
- ↑ Hirst, Michael «Michelangelo, Carrara, and the Marble for the Cardinal's Pietà». The Burlington Magazine, 127, 984, 1985, pàg. 154–152. ISSN: 0007-6287.
- ↑ Fontanarossa, Raffaella «Luca Cambiaso the sculptor : a "Bacchus" in the Bargello». Burlington magazine, 156, 1340, 2014, pàg. 729–734. ISSN: 0007-6287.[Enllaç no actiu]
- ↑ Phillips, Edith «Does Michelangelo's poetic veil shroud a secret Luther?». USF Tampa Graduate Theses and Dissertations, 01-06-2009.
Bibliografia
- Hodson, Rupert. Miguel Ángel, escultor. Florencia, Gruppo Editoriale Faenza Editrice, 2000. ISBN 88-8138-044-7.
|
|---|
| Escultures: | | |
|---|
| Pintures | |
|---|
| Arquitectura | |
|---|
| Obres en paper | |
|---|
