Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Barbed Wire (pel·lícula de 1927)

Infotaula de pel·lículaBarbed Wire

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRowland V. Lee i Mauritz Stiller Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióErich Pommer, Jesse Louis Lasky i Rowland V. Lee Modifica el valor a Wikidata
GuióJules Furthman Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBert Glennon Modifica el valor a Wikidata
VestuariTravis Banton Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1927 Modifica el valor a Wikidata
Durada67 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Woman of Knockaloe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema romàntic, cinema mut, pel·lícula basada en una obra literària, drama i cinema bèl·lic Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0017662 FilmAffinity: 888434 Letterboxd: barbed-wire-1927 Allmovie: v84416 TCM: 490223 AFI: 2718 TMDB.org: 189703 Modifica el valor a Wikidata

Barbed Wire és una pel·lícula muda romàntica estatunidenca del 1927 ambientada a la Primera Guerra Mundial, dirigida per Rowland V. Lee (i Mauritz Stiller, no acreditat). És protagonitzada per Pola Negri com una grangera francesa i Clive Brook com un presoner de guerra alemany del qual s'enamora. La pel·lícula es va basar en la novel·la de 1923 The Woman of Knockaloe de Hall Caine.[1] A diferència de la novel·la original, que està ambientada al camp d'internament de Knockaloe a l'Illa de Man, la pel·lícula té lloc a Normandia, França. Es van fer algunes alteracions argumentals en l'adaptació, incloent-hi el més important, la inserció d'un final feliç.[2]

Pola Negri i Clive Brook

Sinopsi

El 1914, la vida pacífica de la granja Moreau va ser interrompuda per la guerra. El seu fill André s'incorpora a l'exèrcit, mentre a la granja es crea un camp de presoners i la seva filla Mona no sent més que odi cap a Alemanya. En arribar al camp, els presoners alemanys tenen una mirada d'aprovació amb la Mona, però les notícies de guerra que empitjoren la mantenen distant i hostil. Oscar Muller, un presoner que treballa a la granja, demostra amb les seves accions que és un bon home. A mesura que el vincle de la Mona i l'Oscar es fa més fort, també ho fa la desaprovació del veïnat; fins i tot amb el final de la guerra, les conseqüències tràgiques semblen inevitables.

Repartiment

Recepció

Malgrat el missatge pacifista central tant de la pel·lícula com de la novel·la, el públic britànic va reaccionar a la pel·lícula amb un auge de sentiment antialemany. Enfadat per això, Hall Caine va escriure a The Sunday Times oposant-se a la tergiversació 'monstruosa' i 'maliciosa' per part de 'determinades seccions de la premsa', que van descriure el complot com a 'proalemany'.[3]

Referències

  1. Barbed Wire at the silentera.com database
  2. Andrew Kelly, Cinema and the Great War, Routledge, 1996
  3. ‘Forgotten Prisoners of the Great war’ by Panikos Panayi, in History Today, Volume: 62 Issue: 11 2012

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya