El 1914, la vida pacífica de la granja Moreau va ser interrompuda per la guerra. El seu fill André s'incorpora a l'exèrcit, mentre a la granja es crea un camp de presoners i la seva filla Mona no sent més que odi cap a Alemanya. En arribar al camp, els presoners alemanys tenen una mirada d'aprovació amb la Mona, però les notícies de guerra que empitjoren la mantenen distant i hostil. Oscar Muller, un presoner que treballa a la granja, demostra amb les seves accions que és un bon home. A mesura que el vincle de la Mona i l'Oscar es fa més fort, també ho fa la desaprovació del veïnat; fins i tot amb el final de la guerra, les conseqüències tràgiques semblen inevitables.
Malgrat el missatge pacifista central tant de la pel·lícula com de la novel·la, el públic britànic va reaccionar a la pel·lícula amb un auge de sentiment antialemany. Enfadat per això, Hall Caine va escriure a The Sunday Times oposant-se a la tergiversació 'monstruosa' i 'maliciosa' per part de 'determinades seccions de la premsa', que van descriure el complot com a 'proalemany'.[3]