Beceroles(plurale tantum) són llibres o estampes que s'usaven a les escoles per aprendre la lectura.[1] S'utilitza també la paraula abeceroles o abecedari.[2] La pràctica lectora es feia amb oracions del catecisme.[3]
Les primeres beceroles eren manuscrites o murals. De vegades eren completades amb les xifres.[3] Les primeres conservades a Catalunya daten del segle ix. Un fragment d'unes beceroles del segle xvi s'ha descobert en el fons del xilògraf Pere Abadal i Morató (1630-1684), el qual se'n va servir per fer un gravat al vers. Modernament, la paraula s'utilitza per indicar llibres i mètodes per aprendre a llegir, molt diferents dels abecedaris antics. El 1965, Beceroles, comencem a llegir d'Àngels Garriga de Mata va ser el primer llibre didàctic editat en català per l'Editorial Teide.[4] Per extensió, la paraula s'utilitza per anomenar els rudiments de qualsevol ciència o perícia.[5]
↑Garriga, Àngels. Beceroles: comencem a llegir. (il·lustracions de María Fernanda Díaz). Barcelona: Teide, 1965 (8a edició 1979), p. 96. ISBN 9788430723300.
Pla, Josep. «Les beceroles del Mediterrani». A: Itàlia i el Mediterrani. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1980, p. 411-689 (Volum 37 d'Obra Completa).
Robert, Josep. Les Primeres lletres: beceroles catalanes. Barcelona: Llibreria Bonavia, 1931, p. 16.
Socias Batet, Immaculada. «Beceroles». A: Les Beceroles tabel·làries de la Biblioteca de Catalunya. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1992, p. 53 (Volum 2 de Mínima). ISBN 9788478451142.
Soler i Godes, Enric. Llegir i escriure: beceroles valencianes. València: Lo Rat Penat, 1977, p. 89.