És mencionat pel Llibre dels Fets com a àmil de Bulānsa (Pollença). La crònica diu que es va passar al bàndol català, al qual donà suport militar, i que per aquest motiu va ser recompensat en el repartiment de l'illa.[2] També apareix a la crònica àrab de la conquesta, la qual diu que Ben Abet tenia gran prestigi a l'illa abans de la traïció.[3] És possible que fos un almoràvid hostil a la dinastia almohade i que aquest fos el motiu de les desavinences amb el poder local,[2] però la crònica àrab no ho menciona. Sembla que ell i la seva muller, Abobehia, reberen la possessió d'Alfàbia, de la qual foren hereus els seus fills, de llinatge Bennàsser, els quals encara la tenien el segle xvi, quan passà a ser dels Santacília.[2] Els Bennàsser de Campanet també reivindiquen ésser descendents de Ben Abet.[2][4]
Es diu que un dels seus fills, Ibn Sayri, rebatejat com a Miquel de Bennàsser, fou frare dominic al nou convent de Sant Domingo, on fou enterrat i descansà fins que les seves restes foren traslladades al convent de Sant Vicenç Ferrer de Manacor.[5] Miquel de Bennàsser fou un personatge històric, però no es pot provar que fos fill de Ben Abet.[1]
