Benejússer (oficialment i en castellà Benejúzar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Segura.
Geografia
El terme, de 8,6 km², està travessat d'oest a est pel Segura. Les obres de canalització del riu han propiciat la reforestació amb flora autòctona i adaptació per a l'esbargiment dels antics meandres, convertits en parc temàtic on es recreen els ecosistemes propis del Baix Segura. La zona més alta del municipi compta amb serres i cims ben poblats de bosc mediterrani, herbes aromàtiques i bona representació de la fauna.
Història
El seu topònim àrab significa "partida de Jússer". En 1264 hi hagué una rebel·lió mudèjar que fou sufocada per les hostes castellanes amb l'ajuda de l'infant Pere i de Jaume I. El dia 15 de juliol va obtenir terme i jurisdicció. El 1429 fou saquejada per les hostes castellanes i murcianes. Els pobladors assecaren les marjals i espatllaren el terreny; la terra es va repartir en petites propietats; a finals del segle xiv moltes d'aquestes parcel·les van ser comprades per uns cavallers de cognom Martí que s'autoproclamaren senyors del lloc i així fou acceptat per Oriola. Amb l'expulsió morisca de 1609 vingué la despoblació i la posterior carta pobla de 1611 a favor de Juan Rosell Roda Rocamora y Thomas, que havia comprat el terme als Martí i contractà 32 veïns amb les mateixes condicions que tenien els moriscs. El 1628 se separa d'Oriola. Va ser afonat pel terratrèmol del 1829, i reconstruït en zona oposada del Segura poc després amb cinquanta famílies a les terres comprades al seu senyor, Juan Roca y Carrasco, comte de Pino Hermoso.
Economia
Situada al bell centre de la comarca la seua economia es basa en el conreu dels cítrics, especialment la llima, alli; també abasta importància la construcció.
Quant al patrimoni s'ha de tenir en compte que el terratrèmol va destruir totalment el municipi per la qual cosa totes les construccions són dels darrers dos segles. Hi trobem:
L'església de la Verge del Roser, fundada en 1611 i restaurada en 1911.