Benvingut Oliver i Estellés

Benvingut Oliver i Estellés
Biografia
Naixement	2 desembre 1836 ; Catarroja (Horta Sud)
Mort	20 març 1912 (75 anys); Madrid
Sepultura	Sacramental de San Lorenzo y San José
Formació	Universitat de Barcelona
Es coneix per	Considerat el primer en emprar el terme Països Catalans
Activitat
Ocupació	historiador, jurista
Membre de	Reial Acadèmia de la Història
Obra
Obres destacables	Obres destacables Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa

Benvingut Oliver i Estellés,^[1] oficialment Bienvenido Oliver y Esteller, (Catarroja, 2 de desembre de 1836 - Madrid, 20 de març de 1912) va ser un jurista i historiador valencià. És considerat el primer a usar el terme de «Països Catalans» en la seva obra Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa.^[2] Concretament l'usà en castellà i minúscules en les expressions «lo mismo en los países catalanes que en el resto de Europa»^[3] i «la legislación de los países catalanes durante el siglo XIII».^[4]

Biografia

L'any 1856 es llicencià en filosofia i el 1858 en dret, i es doctora el 1859, amb la tesi titulada: Si los censos son de suyo perjudiciales, que es publicà aquell mateix any a Madrid. Va ser sotssecretari a l'Audiència de Barcelona. L'Acadèmia Valenciana de Legislació i Jurisprudència el nomenà vocal de la Junta Directiva el 1862, i la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el nomenà acadèmic el 1864. Tres anys més tard, es casà amb Carmen Román y Díaz, i es traslladà a Puerto Rico, d'on era la seva dona, i on ell exercí d'advocat. A Barcelona, es va publicar la seva obra Estudios históricos sobre el Derecho Civil de Cataluña.

L'any 1870, obté la plaça de lletrat de la Direcció General del Registre de la Propietat i del Notariat i el mateix any la Real Academia de la Historia el nomenà acadèmic corresponent. El 1874 és nomenat sotsdirector general dels Registres i del Notariat. El 1899 va ser nomenat director general, càrrec en què va romandre fins al mes d'abril de 1901.

El 1876 va ser nomenat vocal, i més tard president, de les comissions redactores de les lleis hipotecàries de Cuba i Puerto Rico; publicà el primer tom de la seva Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia; publicà en la Revista General de Legislación y Jurisprudencia un extens estudi titulat De la capacidad de las religiosas profesas consideradas individual y colectivamente para adquirir, retener y enajenar bienes raíces; quan es va crear la Institución Libre de Enseñanza, se'l va nomenar professor de les assignatures de dret penal i dret civil foral.

Història del dret de Catalunya, Mallorca i València

Els tres darrers toms de la seva Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia - Libre de les Costums Generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa^[5] es publiquen el 1881. Es tracta d'una reedició dels Costums de Tortosa amb un extens vocabulari explicatiu i observacions crítiques i literàries. L'any següent, és elegit acadèmic de la Real Academia de la Historia; hi llegeix el discurs d'ingrés titulat La Nación y la Realeza en los Estados de la Corona de Aragón.

Dret immobiliari espanyol

En el camp jurídic, la seva obra més destacada és el Derecho Inmobiliario Español, la primera elaboració sistemàtica d'aquesta branca del dret.

Altres feines

Oliver va rebre encàrrecs molt heterogenis: redactar els capítols matrimonials de la infanta María Teresa de Borbón i don Fernando de Baviera (1905); redactar l'exposició de motius del vigent Codi de Comerç espanyol; representar Espanya, junt amb Manuel Duran i Bas en el Congrés Internacional de dret mercantil realitzat a Anvers el 1885, i en el Congrés Internacional de dret mercantil efectuat a Brussel·les el 1888; el govern de la República de l'Equador li encarregà un dictamen sobre els límits territorials d'aquesta república, Oliver va respondre amb un escrit de quatre-centes pàgines en què analitzava el problema des de les perspectives geopolítica, històrica i jurídica.

Dret privat espanyol del segle xix

Per la seva obra d'investigació i les seves tasques prelegislatives, Oliver resulta un dels més importants constructors del dret privat espanyol del segle xix. En ell conflueixen els corrents del krausisme, el neotomisme i l'escola històrica del dret.

Obres

Si los censos son de suyo perjudiciales, Madrid, 1860
Estudios históricos sobre el derecho civil en Cataluña, Barcelona, 1867
Historia del derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia, 4 toms, Madrid, 1876 y 1881
La Nación y la Realeza en los Estados de la Corona de Aragón, Madrid, 1884
Des innovations introduites dans la législation de la lettre de change, billets á ordre et chêques por le nouveau Code de Commerce espagnol, Anvers, 1885
Los Tribunales especiales de comercio, Madrid, 1886
La loi espagnole relative au comerce maritime, traduite et mise en concordance avec les lois similaires allemande, belge, fraçaise, italienne et neerlandaise (en col·laboració amb Victor Jacobs i Lambert Riwerx), París, 1886
Breve sumario del proyecto del Código Civil de Alemania y del Proyecto de Ley para su planteamiento, Madrid, 1889
Derecho Inmobiliario Español, Madrid, 1892
Bases para una legislación mercantil uniforme iberoamericana sobre abordajes y asistencias de naves mercantes en el mar, Madrid, 1892
Las Cortes de los Antiguos Reinos de Aragón y Valencia y Principado de Cataluña (en col·laboració amb Fidel Fita), Madrid, 1901

Referències

↑ «Benvingut Oliver i Estellés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Fuster, Joan. «Països Catalans, 1876». A: Destinat (sobretot) a valencians. València: Tres i Quatre, 1979, p. 159-165 (La unitat, 44). ISBN 84-85211-89-8.
↑ Oliver, 1876, p. 20.
↑ Oliver, 1876, p. 22.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/jurisUPF/id/20558

Bibliografia

Oliver, Benvingut. Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa (en castellà). I, 1876.
Pau, Antonio Pau. Bienvenido Oliver, en el pensamiento español del siglo XIX (en castellà). Madrid: Col·legi de Registradors d'Espanya, 1997.