El 1356, tres setmanes després de la mort del seu pare, va combatre a la batalla de Poitiers. El 1359 va enfrontar a l'anglès Robert Knoles a Alvèrnia, junt amb altres nobles com el seu oncle Robert de Montaigu, el senyor de Chalençon, el de Rochefort, el de Sérignac, Godofreu o Jofré de Boulogne (de la casa comtal de Boulogne i Alvèrnia), i altres, forçant la retirada dels anglesos.
Berald II fou un dels ostatges elegits arran del tractat de Brétigny (1360) per ser enviat a Anglaterra (on va restar tretze anys). De tornada, el 1374, es va unir al duc d'Anjou que al front d'un gran exèrcit reunit al Périgord anava a fer la guerra a Gascunya. El 1382 era a Flandes i servia al costat del rei Carles VI de França. El 1386 estava amb l'exèrcit que aquest rei va reunir a L'Écluse a Flandes per passar a Anglaterra (projecte que no es va fer efectiu). El 1390 va unir-se junt al seu germà Hug al duc de Borbó en una expedició a Barbaria, demanada pels genovesos. Va morir un 17 de gener (o un 21 de gener) de 1399, amb reputació de gran guerrer.
Vidu, es va casar en segones núpcies el 27 de juny de 1371 amb Joana d'Alvèrnia, filla de Joan Icomte d'Alvèrnia, que va morir sense fills dos anys després.
Berald III (vers 1380 - 28 de juliol de 1426); delfí d'Alvèrnia i comte de Clermont el 1399 que va heretar el comtat de Sancerre a la mort de la seva mare el 1419.
Maria o Joana, delfina d'Alvèrnia i dama de Bussy i de Polignac; casada el 9 de juliol de 1400 amb Guillem de Viena, senyor de Saint-Georges i de Sellières.
Margarida, delfina d'Alvèrnia i dama de Bueil; casada el 1404 amb Joan IV de Bueil.
