Fruí d'un cert prestigi literari, puix que Joan de Castellnou l'esmenta elogiosament en un sirventès compost entre el 1339 i el 1343, i prengué part en un cicle de poesies —avui perdut— en què intervingué el futur Joan I el 1374.[1]
Obra
L'única obra conservada i estudiada[3] de Bernat de So és "Vesió en somni", on hi ha comentaris sobre la política europea del segle xiv, on els reis i el papa hi apareixen caracteritzats com en un mapa simbòlic de la política internacional de l'època.[4]
L'obra és un poema en 1.330 hexasíl·labs apariats, escrit entre l'agost del 1381 i l'octubre del 1382. Hi explica una visió al·legòrica en la qual apareixen catorze senyors, que són l'emperador i tretze reis contemporanis europeus, els quals es troben tots en guerra. Tot i l'abús d'al·lusions esotèriques, presenta un gran interès per l'actitud política de l'autor (es manifesta pacifista i hi insereix subtils al·lusions polítiques, on revela la seva experiència com a diplomàtic) i per la interpretació que fa del moment històric. Les descripcions dels escuts dels monarques són una de les més antigues mostres del lèxic heràldic català.[1]
El lingüista Pere Bohigas, en la seva anàlisi lingüística de l'obra de Bernat de So, conclou que aquesta és una obra molt aprovençalada: "Comparant-la amb els poemes de Jacme i Pere March, la morfologia de les seves respectives obres mostren un marcat predomini per les formes provençals de l'article, dels adjectius demostratius i de les formes de present, perfet i futur indicatius. En els mots invariables les formes provençals, bastant abundoses, es barregen amb les catalanes. Quant a la declinació, la mateixa anarquia regna en les obres dels March que en la -Vesió- de Bernat de So."[2]
↑L'escriptor nord-català Amadeu Pagès (1865-1952), un estudiós de l'obra d'Ausiàs March, va dedicar un dels seus treballs a l'estudi crític de l'obra de Bernat de So.
↑Rubió i Balaguer, Jordi «Bernat de So». Historia de la literatura catalana, pàg. 167.
