Bertrand du Guesclin

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Bertrand du Guesclin
	;
Nom original	(fr) Bertrand Du Guesclin
Biografia
Naixement	dècada del 1320 ; Broons (França)
Mort	13 juliol 1380 (50/60 anys); Chastèlnòu de Randon (França)
Sepultura	basílica de Saint-Denis (esquelet) ; Monument du cœur de Bertrand du Guesclin (en) (cor)
Conestable de França
Activitat
Ocupació	militar, cavaller
Activitat	1335 (Gregorià) -
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit de terra
Rang militar	Conestable de França (1370 (Gregorià)–1380 (Gregorià)); Conestable de Castella
Conflicte	Guerra dels Cent Anys ; Primera Guerra Civil castellana ; Guerra de Successió Bretona ; Battle of Cocherel (en) ; batalla d'Auray ; batalla de Nàjera ; batalla de Montiel
Altres
Títol	Comte
Cònjuge	Jeanne de Laval-Tinténiac ; Tiphaine Raguenel
Pare	Robert II du Guesclin
Germans	Olivier du Guesclin

Bertrand du Guesclin (Broons, vora Dinan, Bretanya, 1320 - Chastèlnòu de Randon, Comtat de Gavaldà, 1380) fou un mercenari i militar bretó.

Guerra de Successió Bretona

Les campanyes de la Guerra dels Cent Anys li donaren fama de gran capità, confirmada amb les victòries el 1364 a la batalla de Cocherel i la batalla d'Auray, en la Guerra de Successió Bretona. Per la seva fama fou nomenat camarlenc de Carles V de França, lloctinent seu a Normandia i comte de Longueville.

Guerra dels dos Peres

L'any següent fou designat capità de les Companyies Blanques, que, per acord conclòs amb Pere III el Cerimoniós d'Aragó, havien d'intervenir al servei d'aquest darrer i del seu aliat Enric de Trastàmara, pretendent al tron castellà, en la guerra dels dos Peres contra Pere I de Castella. Cap d'any del 1366 ja havia arribat a Barcelona al capdavant de les Companyies. Pere el Cerimoniós el feu comte de Borja.

Guerra civil castellana

Al cap d'uns quants mesos, Castella era conquerida fins a Andalusia i Pere el Cruel fugia a Baiona, on s'alià amb els anglesos. Les seves tropes, amb les del marquès de Villena i les d'Enric de Trastàmara, foren derrotades el 1367 a la batalla de Nájera pels anglesos i el mateix du Guesclin caigué presoner. El 1368 retornà a Castella, cridat per Enric de Trastàmara, i dirigí la campanya militar definitiva que acabà en l'assassinat de Pere el Cruel pel seu germà Enric de Trastàmara a la batalla de Montiel (1369).

Darreres campanyes

Retornat a França a petició de Carles V, continuà la seva lluita contra els anglesos i els navarresos. El 1370 fou nomenat conestable de França i morí de disenteria quan recuperava el Llenguadoc per al rei francès. Fou enterrat a la Basílica de Saint-Denis amb honors reials.