Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Bertrand du Guesclin

Plantilla:Infotaula personaBertrand du Guesclin

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Bertrand Du Guesclin Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdècada del 1320 Modifica el valor a Wikidata
Broons (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1380 Modifica el valor a Wikidata (50/60 anys)
Chastèlnòu de Randon (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Saint-Denis (esquelet)
Monument du cœur de Bertrand du Guesclin (en) Tradueix (cor) Modifica el valor a Wikidata
Conestable de França
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, cavaller Modifica el valor a Wikidata
Activitat1335 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata -
Carrera militar
Branca militarExèrcit de terra Modifica el valor a Wikidata
Rang militarConestable de França (1370 (Gregorià)–1380 (Gregorià))
Conestable de Castella Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra dels Cent Anys
Primera Guerra Civil castellana
Guerra de Successió Bretona
Battle of Cocherel (en) Tradueix
batalla d'Auray
batalla de Nàjera
batalla de Montiel Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJeanne de Laval-Tinténiac
Tiphaine Raguenel Modifica el valor a Wikidata
PareRobert II du Guesclin Modifica el valor a Wikidata
GermansOlivier du Guesclin Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estàtua a Dinan representant a Bertrand du Guesclin

Bertrand du Guesclin (Broons, vora Dinan, Bretanya, 1320 - Chastèlnòu de Randon, Comtat de Gavaldà, 1380) fou un mercenari i militar bretó.

Guerra de Successió Bretona

Les campanyes de la Guerra dels Cent Anys li donaren fama de gran capità, confirmada amb les victòries el 1364 a la batalla de Cocherel i la batalla d'Auray, en la Guerra de Successió Bretona. Per la seva fama fou nomenat camarlenc de Carles V de França, lloctinent seu a Normandia i comte de Longueville.

Guerra dels dos Peres

L'any següent fou designat capità de les Companyies Blanques, que, per acord conclòs amb Pere III el Cerimoniós d'Aragó, havien d'intervenir al servei d'aquest darrer i del seu aliat Enric de Trastàmara, pretendent al tron castellà, en la guerra dels dos Peres contra Pere I de Castella. Cap d'any del 1366 ja havia arribat a Barcelona al capdavant de les Companyies. Pere el Cerimoniós el feu comte de Borja.

Guerra civil castellana

Al cap d'uns quants mesos, Castella era conquerida fins a Andalusia i Pere el Cruel fugia a Baiona, on s'alià amb els anglesos. Les seves tropes, amb les del marquès de Villena i les d'Enric de Trastàmara, foren derrotades el 1367 a la batalla de Nájera pels anglesos i el mateix du Guesclin caigué presoner. El 1368 retornà a Castella, cridat per Enric de Trastàmara, i dirigí la campanya militar definitiva que acabà en l'assassinat de Pere el Cruel pel seu germà Enric de Trastàmara a la batalla de Montiel (1369).

Darreres campanyes

Retornat a França a petició de Carles V, continuà la seva lluita contra els anglesos i els navarresos. El 1370 fou nomenat conestable de França i morí de disenteria quan recuperava el Llenguadoc per al rei francès. Fou enterrat a la Basílica de Saint-Denis amb honors reials.

Kembali kehalaman sebelumnya