El frontó Beti Jai (que significa en català 'sempre festa') és un edifici madrileny ubicat al barri de Chamberí: inaugurat el 1894 com a rèplica a gran escala del frontó de Sant Sebastià, l'arquitecte Joaquín de Rucoba utilitzà tècniques i materials inusuals per a l'època; després de la prohibició de les apostes en 1918, el Beti Jai deixà d'oferir partits de frontó.[1]
Amb una planta de 3.609 metres quadrats, 1.800 construïts sense comptar la canxa: l'espai de joc, descobert, fa 67 metres de llarg per 20 d'ample i 11 d'alt.[2]
Construït per a ser lloc de trobada dels bascs a Madrid, de planta semi-el·líptica i amb capacitat per a quatre mil espectadors, el Beti Jai programà partits de pilota basca durant vint-i-cinc anys; durant la Guerra Civil serví de comissaria policial i presó i, durant la dictadura, de local d'assaig per a les cornetes i tambors de la Falange Espanyola; en la dècada del 1960 albergà un taller de reparació d'automòbils i l'any 1989 començà l'abandó de l'espai, del qual caigueren parts de l'estructura.[4]
El frontó en 1916
Estat de la canxa (2010)
Vista de la galeria (2010)
Restauració
Ja declarat BIC, l'any 2012 l'ajuntament decidí expropiar-lo —encara que, en 2004, el llavors alcalde Alberto Ruiz-Gallardón ja anuncià l'expropiació—, atés l'estat d'abandó en què el tenien els propietaris del 2008 ençà: l'ens públic Las Artes es mostrà a favor del procés per a salvar-lo de l'especulació immobiliària; la representant d'Izquierda Unida en l'ens, Milagros Hernández, afegí que la rehabilitació de l'immoble hauria de ser un revulsiu de cara a promoure el joc de pilota i, a més, un atractiu per a la candidatura olímpica Madrid 2020, encara que també instà el govern local a prioritzar la restauració de l'interior, molt deteriorat.[5]
El 2013, ja feta l'expropiació, Hernández tornà a insistir en la urgència d'actuar sobre l'immoble, ja que la teulada i les galeries superiors s'havien deteriorat més encara per culpa de l'oratge.[6]
El 2015, el regidor del districte, comparegué en una visita oficial dels tècnics a l'edifici per a valorar l'estat, durant el qual anunciaren que els treballs estructurals de rehabilitació començarien el 2016, després dels quals es debatria l'ús final de la instal·lació, previst per a esdeveniments culturals i deportius.[7]
Els treballs d'urgència per a assegurar la circulació de persones començaren el 9 de desembre del mateix any, amb un pressupost de tres-cents deu mil euros i un termini de cinc mesos en la primera fase, amb una segona prevista per l'any següent, de huit-cents mil euros, per a consolidar l'estructura i l'estanquitat de la teulada; la directora general d'urbanisme de l'ajuntament, Marisol Mena, avançà la intenció de fer un concurs públic d'idees per al lloc, pel qual s'havien interessat arquitectes com Norman Foster o entitats com la Federació Internacional de Pilota Basca.[8]
El 2016, a petició del Defensor del Poble, l'Ajuntament hagué d'informar periòdicament sobre l'estat de l'immoble i el transcurs de les intervencions.[9]
El juliol s'obrí un procés participatiu per a determinar els usos finals del Beti Jai, amb la intervenció de les autoritats implicades per a donar compte dels treballs de rehabilitació i del marc d'intervenció.[10]
Mentrestant, després de la retirada de la coberta original començà la segona fase de la consolidació en setembre del 2016, que es perllongaria fins a l'abril del 2017.[11]
En octubre s'informà que s'obriria un concurs públic per a la concessió dels servicis del lloc, que a més de l'ús dotacional comptaria amb restaurants o zona comercial i per al qual ja hi havien quatre candidatures interessades;[12]
més tard es descartà l'ús comercial però s'inclogué la possibilitat d'afegir una coberta i un aparcament subterrani.[13]
Oposició
Uns dies després, una representació de trenta associacions veïnals es concentrà a les portes de l'edifici per a protestar i arreplegar firmes contra el pla municipal: en declaracions del portaveu de la plataforma Salvemos el Frontón Beti-Jai, el pla especial estava pensat per a fer guanyar diners als adjudicataris amb la coberta i l'aparcament, i instaven l'ajuntament a restaurar-lo amb diners públics només i oferir la concessió en acabant, amb ús prioritari per a recuperar el joc de pilota.[14]
Encara a finals del 2016, el Tribunal Suprem d'Espanya estimà un recurs d'una entitat privada que considerava la taxació de l'immoble incorrecta i condemnà l'ajuntament a pagar el preu just.[15]
El maig del 2017, l'ajuntament donà per acabada la primera fase de la restauració:[1]
el 8 d'eixe mes s'obrí el recinte als mitjans en una presentació oficial a càrrec del delegat d'economia i hisenda, Carlos Sánchez Mato, i altres càrrecs, durant la qual donaren compte de la restauració de la frontera amb motles dels elements decoratius perduts, l'eliminació dels barandats que cegaven les graderies i el descobriment d'un arc neomudèjar i unes teules planes.[16]
L'informe favorable de la Comunitat de Madrid augmentà l'edificabilitat un 10%, eximia l'edifici d'incloure l'aparcament obligatori a tot recinte esportiu i permetia la instal·lació d'una coberta translúcida:[17]
l'alcaldessa, Manuela Carmena, defengué la instal·lació de la coberta front a les crítiques del PSOE local, que plantejà dubtes sobre la finalitat del recinte.[18]
El 2 d'octubre del mateix any, El País publicà que l'alcaldessa planejava cedir l'ús a una empresa basca per a muntar un restaurant i partits de pilota, però Carmena desmentí la notícia i assegurà que es mantenia el compromís de sotmetre-ho a concurs públic.[3]
Concurs projectual
Al maig del 2018, Carmena anuncià la imminència del concurs d'idees, que es resoldria a partir de setembre, i l'execució del projecte guanyador durant el primer trimestre del 2019, alhora que informà de la restauració de les escales amb inversions financerament sostenibles.[19]
Poc després, l'associació Hispania Nostra per a la conservació del patrimoni passà el Beti de la seua «llista roja» a la «llista verda» en reconéixer les actuacions mampreses per l'ajuntament.[4]
El concurs, convocat per l'Ajuntament i el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Madrid, es presentà el primer de juny, amb quatre punts clau: garantir «l'accessibilitat universal de l'edifici, l'evacuació d'aforaments, la col·locació d'instal·lacions de climatització» i de nou la possibilitat de la coberta.[20]
Els finalistes es feren públics el 22 de novembre: Bizitza berria, nueva vida para el Beti Jai, dels arquitectes Javier Coronado Palomero, Amelia Rodríguez de la Torre Somoza i la col·laboració de Renée Martínez, quedà en primer lloc, seguit dels projectes Tres mil de contracancha i Chiquito returns; el projecte guanyador —«vida nova» en basc— incloïa múltiples usos per al lloc, a més d'aspectes d'accessibilitat i sostenibilitat com l'arreplegada d'aigües pluvials i d'energia solar.[21]
Però, el grup municipal del partit Ciudadanos recorregué la decisió del jurat per un suposat incompliment de les bases quant a la presentació requerida d'un pressupost d'execució material, per la qual cosa exigiren l'anul·lació o la reversió del concurs al moment en què Bizitza berria hauria d'haver sigut descartat.[22]
Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid estimà dos recursos presentats pel grup municipal del PSOE i l'associació Madrid Ciudadanía y Patrimonio i declarà nul el projecte;[23]
l'ajuntament hagué de suspendre el concurs per decret per no dispondre de temps per a refer el projecte abans de les eleccions municipals espanyoles de 2019.[24]
No obstant això, l'executiu en funcions oferí una jornada de portes obertes al públic en general en juny del 2019, atenent les nombroses peticions de visita.[25]
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)