Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Bruc d'aiguamoll

Infotaula d'ésser viuBruc d'aiguamoll
Erica tetralix Modifica el valor a Wikidata

Erica tetralix
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaEricaceae
GènereErica
EspècieErica tetralix Modifica el valor a Wikidata
L.
Nomenclatura
Sinònims
  • Erica tetralix var. parviflora Chevall. [1827]
  • Erica tetralix var. anandra Coss. i Germ. [1861]
  • Erica botuliformis Salisb. [1802]
  • Tetralix septentrionalis E.Mey. [1839]
  • Ericodes tetralix (L.) Kuntze [1898]
  • Erica glomerata Salisb. [1796]
  • Eremocallis glomerata Gray

El bruc d'aiguamoll[1] (Erica tetralix) és un petit arbust perenne pertanyent a la família de les ericàcies.

Descripció

És un camèfit fruticós (de 10-20 cm d'alçada) de tiges ramificades, radicants i ascendents. Les fulles són linear-oblongues, de 3-6 mm de longitud i presenten uns cilis marginals llargs i rígids, s'uneixen en grups de quatre (d'ací el seu nom). Les flors estan agrupades en petites umbel·les terminals. La corol·la és d'un rosa intens i de 5-7 mm, amb els estams inclosos dins. La seua època de floració va des de juny fins a octubre. Presenta una pol·linització entomògama i una dispersió baròcora de les llavors, dispersades per l'acció de la gravetat.

Hàbitat

És una planta típica de les torberes amb esfagnes sobre sòl silícic.[2] També es pot trobar en molleres, praderies molles, aiguamolls de muntanya i a les vores de rierols, sempre que siguen a 1.600-2.000 metres d'altitud. Rarament creix fins als 2.300 metres.[3]

Forma part d'una associació vegetal especialitzada en aquests tipus d'entorns: Parnassia palustris, Drosera rotundifolia, Narthecium ossifragum, Carex nigra, Veratrum album, Tofieldia calyculata, Swertia perennis, Veratrum album, Dactylorhiza maculata, Gymnadenia conopsea i Pinguicula grandiflora.

Són plantes sensibles a l'assecament i als canvis de les característiques de l'aigua. Cal tindre en compte tant les alteracions directes com les que es puguen donar aigües amunt. La freqüentació i el trepig provoquen una certa eutrofització del medi i poden disminuir la capacitat competitiva del bruc d'aiguamoll; les formacions més higròfiles (les que presenten esfagnes) queden malmeses.

Distribució

Espècie de distribució atlàntica, present a la part nord-oest de la península Ibèrica, serralada Cantàbrica i sistema Ibèric central. Les poques poblacions que es troben als Països Catalans estan molt aïllades de la resta, principalment a Lleida. Concretament a la vall de Molleres i la vall de Conangles són les poblacions més orientals de tota la península.

Estat de conservació

Aquesta espècie de bruc està catalogada com a vulnerable i protegida per llei (Decret 172/2008 de la Generalitat de Catalunya). No es permet la seua collida en cap cas.

Galeria

Referències

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 170-171. ISBN 84-7306-407-0. 
  2. «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2016-03-14. [Consulta: 2 gener 2016].
  3. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 2 gener 2016].

Enllaços externs


Kembali kehalaman sebelumnya