Bérault Stuart d'Aubigny

Bérault Stuart d'Aubigny
	;
Biografia
Naixement	1452 (Gregorià)
Mort	15 juny 1508 (Gregorià) (55/56 anys); Escòcia (Regne Unit)
Activitat
Ocupació	soldat, Senyor, diplomàtic, escriptor
Carrera militar
Rang militar	general
Família
Cònjuge	Anne de Maumont, Comtesse de Beaumont-le-Roger ; Guillemette de Boucard
Fills	Anne Stuart, Comtesse de Beaumont-le-Roger; () Anne de Maumont, Comtesse de Beaumont-le-Roger; Guyonne Stuart; () Guillemette de Boucard
Pares	John Stewart, 2nd Lord of Aubigny i Beatrix d'Apchier

Bérault Stuart , III senyor d'Aubigny (c. 1452 - Corstorphine, Escòcia, 1508), va ser un noble francès d'ascendència escocesa, diplomàtic i militar destacat en les guerres italianes.

Família

Va ser fill de John Stuart, II senyor d'Aubigny, i de Beatrix d'Apchier. Casat en primeres núpcies amb Guillemette de Boucard, i en segones amb Anne de Maumont, comtessa de Beaumont-le-Roger, amb qui va tenir una filla:^[1]

Anne Stuart d'Aubigny.

Servei a Itàlia

El 1499 va comandar l'exèrcit de Lluís XII de França que en aliança amb la República de Venècia i amb Cèsar Borja va envair el ducat de Milà durant la Guerra d'Itàlia de 1499–1501. En 1501, en compliment del tractat de Granada pel qual Lluís XII i Ferran el Catòlic es van repartir el Regne de Nàpols, va avançar per territori napolità enderrocant a Frederic III de Nàpols durant la guerra de Nàpols (1501-1504).

Les tropes franceses de d'Aubigny, 1.000 soldats de cavalleria, 3.500 francesos i llombards d'infanteria i 3.000 mercenaris suïssos,^[2] amb el suport de les de Cèsar Borja i de la flota genovesa de Phillip de Ravenstein ^[3] van anar prenent Marino, Cavi, Montefortino i van posar sota setge a Càpua, defensada per Fabrizio Colonna,^[4] Hug de Cardona i Rinuccio da Marciano, la ciutat va ser presa mitjançant traïció al cap de pocs dies, els seus generals capturats i els seus habitants massacrats;^[5] 7.000 persones van morir en l'assalt ^[6] (Colonna i Cardona serien rescatats, Marcià va morir). Gaeta i Aversa es van rendir, com Nàpols, defensada per Prospero Colonna. L'octubre de 1501 Frederic, assetjat a Castel Nuovo, va lliurar finalment totes les seves possessions al regne de França, retirant-se a Ischia; posteriorment seria conduït a França, d'on se li va prohibir sortir, rebent en compensació per la pèrdua del regne una pensió de 30.000 lliures i el comtat de Maine.^[7]

El 1502, sota les ordres del virrei francès de Nàpols Lluís d'Armagnac, es va enfrontar contra les forces de Gonzalo Fernández de Córdoba, a les que va fer retrocedir cap al sud. L'arribada de reforços espanyols a la península itàlica va canviar el rumb de la guerra, i en la Batalla de Seminara de 1503 d'Aubigny va ser derrotat per les tropes espanyoles sota el comandament de Fernando de Andrade;^[8] un mes després va ser assetjat a Angitola i fet presoner ^[9] i conduït al Castel Nuovo de Nàpols.^[10] Al començament de l'any següent, quan les tropes franceses es van retirar de Nàpols, va ser alliberat segons les condicions establertes en la capitulació de Gaeta.^[11]