El calipso, o calypso, és un tipus de cançó i de música d'origen afroantillà (de Trinitat i Tobago), molt popular a les illes del Carib, a les Antilles i Jamaica, de ritme lent i cadenciós, amb reminiscències africanes i hispàniques. És tant anglòfon com francòfon. També és popular a Veneçuela, Panamà, Costa Rica, Nicaragua, Jamaica i en l'Arxipèlag de San Andrés i Providència a Colòmbia; a més del nord del Brasil, principalment a l'estat de Pará (calypso paraense).
Origen i evolució
Els seus orígens es poden rastrejar als carnavals del començament del segle xix.
El text, sovint improvisat, segueix l'estructura d'una balada amb un llenguatge híbrid i col·loquial, i presenta figures i fets locals amb tractament satíric. La música es fonamenta en un ritme sincopat i una melodia senzilla.
Arriba als Estats Units als anys 30 del segle xx a través de Paul Wittemann, i es popularitza a Nova York al final dels 50. A Europa, se sol ballar amb la mateixa combinació que el son, sense aixecar els peus de terra i amb una combinació de tres passos (lent-ràpid-ràpid) en dos temps, tot i que el ritme és una mica més viu. La seua versió original es caracteritza per un ritme més veloç i agitat.[1]
Instruments
La seva peculiaritat és que s'utilitza com a instrument principal uns tambors metàl·lics, fabricats a partir de barrils de petroli reciclats, anomenats steeldrums o simplement 'tambors metàl·lics de Trinitat', molt usats en els carnavals, els quals es van crear perquè no posseïen cap instrument. Els van anar abonyegant i després establint altures definides, el que faria que en el futur l'instrument es pogués temperar amb una escala cromàtica.
El calipso veneçolà o calipso del Callao, cantat tradicionalment en anglès, es fa a partir d'una bateria rítmica de percussió basada en el bumbac, acompanyada de charrasca, campana o esquella i quatre. Comunament s'hi afegeix teclat, baix elèctric, instruments de vent i veus masculines i femenines.
Llista dels principals músics de calipso
Grups de Calipso
Referències
- ↑ Cort i Vives, Aleix: Diccionari del Ball. Edicions 62, Col·lecció El Cangur/Diccionaris, núm. 278. Barcelona, juliol del 1999. ISBN 84-297-4572-6, planes 30-31.
Bibliografia
- Quevedo, Raymond (Atilla the Hun). 1983. Atilla's Kaiso: a short history of Trinidad calypso. University of the West Indies, St. Augustine, Trinidad. (Inclou les lletres de molts antics calipsos).
- Hill, Donald R. 1993. Calypso Calaloo: Early Carnival Music in Trinidad. University Press of Florida. (Inclou un CD de música de calipso antiga, també anomenada "Calypso Calaloo".) ISBN 0-8130-1221-X (Cloth), ISBN 0-8130-1222-8 (pbk).
- Manuel, Peter, with Kenneth Bilby and Michael Largey. Caribbean Currents: Caribbean Music from Rumba to Reggae (2a edició). Temple University Press, 2006. ISBN 1-59213-463-7.
Enllaços externs
