Situada en un entorn boscós al districte número 5, Sarrià-Sant Gervasi, del sector de les Planes, és una casa de planta rectangular amb planta baixa, pis, golfes amb tres finestrals i arquets, i teulat a dos vessants.[1]
La façana central té un portal adovellat, finestral d'estil gòtic i altres obertures normals. En un dels laterals hi ha una altra casa de dimensions més reduïdes, que segurament en fou la masoveria, amb teulades a dos vessants i actualment dedicada a granja.[1]
Història
El cognom Balasc, o Balasch, apareix en aquest indret l'any 1562 amb motiu del matrimoni entre Magí Balasc i Caterina Balenyà. Mas Balasc sembla que es compongué dels masos Balenyà i Oriol.[1]
L'any 1593, l'hereu del matrimoni, Francesc Balasc, en fa donació a favor del seu germà Pau, que més tard el cedeix al seu fill.[1]
A partir d'aquí van apareixent futures generacions fins al 1814, any en què encara hi viu un tal Josep Balasc, que fou alcalde de Sarrià, casat amb Emília Solà.[1]
Aquí s'acaba la documentació dels Balasc, ja que sembla es van traslladar a viure a Sarrià, i bé podria ser que s'establissin a la finca de Can Balasc, encara existent[1] vora el recinte dels jardins de Piscines i Esports.
L'últim masover n'era Diego Segura i avui la finca és de propietat municipal. L'anterior propietari es deia Josep Valero i Feliu.[1]
Actualment és la seu de l'Estació Biològica del Parc de Collserola i del Mòdul de Recuperació de la fauna salvatge. Es va rehabilitar entre els anys 1994 i 2000.[2]
↑ 1,01,11,21,31,41,51,6«Can Balasch». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 16 maig 2020].
↑«Can Balasc». Parc de Collserola. Diputació de Barcelona / Àrea Metropolitana de Barcelona. [Consulta: 8 març 2021].
.jpg)
