És un edifici a quatre vents i de planta quadrada del segle xviii, edificat sobre una torre medieval.[1] De planta baixa i dos pisos i amb coberta a quatre vessants, la façana principal s'ordena simètricament, a banda i banda d'un eix on se situen un balcó i una portalada de pedra amb arc de mig puntadovellada.[1][3] Uns esgrafiats a base de pilastres, emmarcament de les obertures imitant llindes triangulars i un gran sòcol que imita carreus de pedra, en configuren el disseny.[3]
Història
Can Basté entre 1926 i 1928
A finals del segle xviii era coneguda com a Can Nadal, nom del seu propietari,[1] Ramon de Nadal i de Dou, fill de Margarida de Dou i de Bassols, que va fer construir el pont cobert que l'uneix amb l'església de Santa Eulàlia de Vilapicina.[4][3]
A les darreries del segle xix era propietat de Pere Pous i Bases, i a principis del xx era dels Marés, amos de Can Carabassa. Després passà als Fargas, de Sant Andreu de Palomar, fins que l'any 1955 es traslladaren a Can Fargas. La casa passà als Rocafort i posteriorment fou adquirida per l'Ajuntament de Barcelona.[1]
La casa es feia servir de magatzem i estava molt malmesa, fins que l'any 1995 finalitzaren les obres de rehabilitació com a centre cívic, que transformà totalment el seu interior.[1]
Intervencions arqueològiques
Durant les obres de rehabilitació, hi aparegué una estructura arquitectònica i nombrosos carreus ben tallats, dispersos i aprofitats en altres fases de l'edifici. L'estructura, feta d'opus incertum amb un enlluït de morter de calç, es trobava en un nivell inferior a les fonamentacions de la masia, i es recolzava en un mur més antic, fet de grans carreus ben treballats.[3] Mossèn Clapés havia esmentat l'existència de restes d'època romana en un document de 1896, tot i que no hi van aparèixer les restes de la vil·la romana situada sota l'església de Santa Eulàlia de Vilapicina.[5]
S'hi va trobar una sitja davant l'entrada a la masia, amb boca quadrada d'obra, planta ovoide i fons pla amortitzada pel paviment del segle xviii. També es va trobar un mur de cronologia indeterminada en la paret de la sitja a 2,40 m del paviment.[5] Finalment, es recolliren materials arqueològics dels farciments dels carcanyols de les voltes: fragments de morter, ceràmica de cuina i àmfora romana, fragments de ceràmica decorada en verd i morat, algun reflex metàl·lic i força bols de blaves catalanes i terrissa comuna.[5]
Referències
↑ 1,01,11,21,31,41,5«Cal Basté». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑ 3,03,13,23,3«Can Basté». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
«Can Basté». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
-08019.2884.jpg)
