Els dos frescos de Michelangelo Buonarroti a la Capella Paolina, La conversió de sant Pau i el Martiri de sant Pere van ser pintats entre des del 1542 al 1549, amb una qualitat a l'altura de la seva fama, tot i que no van agradar als seus contemporanis sobretot per aspectes relacionats amb la seva composició. Es van menysprear en favor de les obres de la Capella Sixtina.[1]
↑Leo Steinberg, Michelangelo’s Last Paintings: The Conversion of St Paul and the Crucifixion of St. Peter in the Cappella Paolina, Vatican Palace (Nova York: Oxford University Press, 1975), 17.
↑Baumgartner, Frederic J. 2003. Behind Locked Doors: A History of the Papal Elections. Palgrave Macmillan. ISBN 0-312-29463-8. pàg 104, 110, 116 i 120