Atrapat al sud de França després de la derrota francesa contra l'Alemanya nazi, Einstein es va suïcidar saltant des d'un pont el 5 de juliol de 1940.
Activitat artística
El paper de Carl Einstein com a crític d'art va ser molt influent en el seu temps. En particular, va introduir a Occident l'art africà, esdeveniment d'importància fonamental en el desenvolupament de les avantguardes artístiques. Home d'amplitud de mires i cultura, els seus interessos no es van limitar a les arts plàstiques, sinó que es van fer extensius a la literatura, la poesia, el teatre, el cinema, el periodisme, les ciències socials i l'acció política.
Einstein va estar vinculat des de jove als cercles artístics més avançats, com el dadaisme, moviment amb el que sovint se'l relaciona. Va participar en el moviment expressionista alemany i va col·laborar en diverses revistes d'avantguarda: Die Aktion, on va descobrir Picasso i va ser el primer a entendre al cubisme com un moviment en si mateix, Querschnitt, d'Alfred Flechtheim, i Kunstblatt, de Paul Westheim. Einstein va fundar les revistes dadaistes Die Pleite i Der Blutige Ernst (amb George Grosz). El 1911 va publicar la novel·la Bebuquin oder die Dilettanten des Wunders («Bebuquin o els diletants del miracle»).
En la seva obra assagística destaquen publicacions com Negerplastik («L'escultura negra», 1914), una monografia sobre art africà (que, segons Einstein, constitueix la base de l'estètica moderna) i Die Kunst des XX Jahrhunderts («L'art del segle XX», 1926), una història de l'art modern des de l'impressionisme fins al surrealisme en la qual Einstein aborda temes com la percepció de l'espai, la representació de la imaginació i l'al·lucinació (o «transvisualitat»).
El 1928, Einstein es va instal·lar a França. El 1932 va fundar i dirigir, juntament amb Georges Bataille i Michel Leiris, la revista Documents. El 1935 va coescriure amb el director Jean Renoir la pel·lícula Toni, segons el crític André Bazin la primera pel·lícula neorrealista de la història del cinema, que tracta de l'amor i mort d'un obrer espanyol a la Provença.
Anarquista militant, quan es va produir l'aixecament militar contra la República Espanyola, Carl Einstein, amb més de 50 anys i essent un intel·lectual de prestigi, no va dubtar en allistar-se al Grup Internacional de la Columna Durruti, del que va ser portaveu. Va ser ferit en combat. El novembre de 1936, va fer a Barcelona l'homenatge pòstum al funeral de Buenaventura Durruti.[5]
Després de la victòria dels militars franquistes, Einstein es va dedicar a ajudar els refugiats anarquistes, per fidelitat i solidaritat cap als seus companys milicians, dels quals li parlava a Picasso poc abans de la fi de la Guerra Civil Espanyola:
«
No us podeu imaginar com de feliç soc per haver lluitat al costat dels vostres compatriotes. [...] Creieu-me, a cada moment donaria amb gust la meva vida pel seu país, no és literatura. Però no suportaria veure els meus companys en una mala postura. Però això no arribarà. Franco serà vençut i Espanya complirà després de la victòria un paper extraordinari. Els espanyols han dut a terme durant la guerra progressos extraordinaris. No més analfabets, els soldats i els obrers entenen les qüestions polítiques i moltes altres coses millor que els micos intel·lectuals de fora.
Havent creuat els Pirineus, el Govern de Vichy el va internar en un camp de refugiats per ser exiliat republicà i pel seu origen jueu. Davant l'assetjament de les tropes nazis, Einstein escapà del camp, suïcidant-se abans de caure presoner en mans dels feixistes, el 5 de juliol de 1940.[7][8]
Obra publicada
Bebuquin oder die Dilettanten des Wunders. Ein Roman. Berlin: Verlag der Wochenschrift Die Aktion, 1912.
Neue Blätter. Berlin: Baron, 1912.
Wilhelm Lehmbrucks graphisches Werk. Berlin: Cassirer, 1913.
Negerplastik. Leipzig: Verlag der weißen Bücher, 1915. Internet Archive.
↑ Liliane Meffre. Correspondance, 1921-1939 / Carl Einstein, Daniel-Henry Kahnweiler (en francès). Marsella: André Dimanche, 1993, p. 114. ISBN 2869160550. «Il faut enfin savoir où les mots finissent.»
↑ Liliane Meffre. Correspondance, 1921-1939 / Carl Einstein, Daniel-Henry Kahnweiler (en francès). Marsella: André Dimanche, 1993, p. 114. ISBN 2869160550. «Vous ne pouvez pas savoir comme je suis heureux d'avoir lutté ensemble avec vos compatriotes. [...] Croyez-moi, en chaque moment je donnerais volontiers ma vie et tout pour votre pays, ce n'est pas de la littérature. Mais je ne supporterais pas de voir mes camarades en mauvaise posture. Mais ça ne viendra pas. Franco sera battu et l'Espagne jouera après la victoire un rôle formidable. Les Espagnols, ils ont réalisé pendant la guerre même des progrès formidables. Plus d'analphabètes, les soldats et les ouvriers comprennent les choses politiques et beaucoup d'autres choses mieux que les singes intellectuels dehors.»