Carles Riera va cursar estudis d'arquitectura, però just abans d'acabar la carrera la va abandonar per dedicar-se íntegrament al món de la música. Deixeble del mestre granollerí Josep Maria Ruera, va ampliar estudis amb Colin Lawson, Hans-Rudolf Stalder i Eric Hoeprich (amb el qual compartiria una gran part de la seva vida professional). Va compaginar la interpretació amb clarinets històrics en escenaris de tot el món (Frick Collection de Nova York, l'Òpera de Sydney, Queen Elizabeth Hall de Londres…), amb tot el relacionat amb la pedagogia i la divulgació musical.[2]
Va participar com a clarinetista en algunes de les orquestres de música antiga de més prestigi, com l'Orquestra del Segle XVIII, dirigida per Frans Brüggen, The English Concert, dirigida per Trevor Pinnock, o Le Concert des Nations, dirigida per Jordi Savall. Va ser membre fundador del Stadler Trio (1986) junt amb Eric Hoeprich i Alf Hörberg. Aquest darrer seria substituït el 1999 per Albert Gumí. També del Trio Salmoè (1993) amb Emili Ferrando i Albert Gumí. Tenia una col·lecció de més de 40 clarinets històrics i amb el trio Salmoè utilitzava fins a 24 instruments diferents durant un concert per tal d'il·lustrar la seva evolució.[3]
Segons l'in memoriam a La Vanguardia «El transcurs de la seva vida era intens. Participà en els escenaris més importants i en els grups especialitzats en la música amb instruments originals d'Europa. […] Era un divulgador estupend.»[5]
Per acord de Ple municipal de Granollers es va atorgar al músic a títol pòstum la Medalla de la Ciutat 2010.[6]
El 2010 la família va donar al Patronat de l'Escola Municipal de Música Josep Maria Ruera de Granollers material musical reunit pel músic granollerí. El fons constava d'enciclopèdies, diccionaris i llibres d'història de la música, pedagogia, educació, teoria i formació musical, publicacions sobre escoles de música, òpera, compositors i art. També, partitures, alguns CD i documentació musical diversa -que inclou material sobre el Festival Internacional de Música de Granollers- i un clarinet. Aquest fons va ser la base per la nova Biblioteca Carles Riera que custodia i conserva aquest material,[7]
El 2012, l'ajuntament de Granollers va llançar un vast programa d'activitats d'animació i de formació musical que va nomenar al seu honor Projecte Carles Riera.[8] També es va posar el seu nom al cicle de concerts creat per ell mateix inicialment amb el nom de Concerts de 9 a 10 i després com a l'un l'altre o tots dos.[9]
Obra
Publicacions
Sons en el temps. Textos: Carles Riera. Col·laboradors: Josep M. Roger, Fede Giberga, Albert Gumi, Toni Perramon... Fundació "La Caixa", 1992. ISBN 8476643454
Martin i Soler, Vicent. Edició crítica i comentaris: Colin Lawson i Carles Riera. Divertimento per a octet de vent, 1795 per Vicent Martin i Soler. Edicions Dinsic i Escola municipal de música Josep Maria Ruera, 1995. ISBN 8486949351.
Audició 1, forma i color a la música. Textos: Carles Riera, Romà Escalas, Francesca Galofré. Edicions Dinsic Boileau, 2006. 2a edició. LLibre més CD. ISBN 8495055279
Audición 1, forma y color en la música. Edicions Dinsic Boileau, 1994. Llibre més cassette. ISBN 8486949319
Audició 2, forma i color a la música. Textos: Carles Riera, Romà Escalas, Francesca Galofré. Edicions Dinsic Boileau, 1996. LLibre més CD. ISBN 8486949386
Audición 2, forma y color en la música. Edicions Dinsic Boileau, 1997. ISBN 8486949602
Clarinet, primera volada. Edicions Dinsic, 2001. Text en català, castellà i anglès. ISBN 8495055643
Enregistraments
Com a instrumentista va participar en diversos enregistraments.
Vivaldi. Concerti alla rustica - Concerti "con molti istromenti". Deutsche-Grammophon/Archiv 415674/447301, 1987. Instrument tocat: el chalumeau.
Mozart. Gran Partita - Members of the Orchestra of the 18th Century, Frans Brüggen. Philips 422338, 1989. Instrument tocat: el corno di bassetto.
Mozart. Gran Partita - Members of the Orchestra of the 18th Century, Frans Brüggen. Philips Làser Disc (070128-1)"live".
Orobón Dies, Carlos. La introducción del clarinete histórico en España: Carles Riera i Pujal. Trabajo de Investigación Fin de Carrera (en castellà). Oviedo: Departamento de Viento-madera. Conservatorio Superior de Música, 2013.
Monja, Paco. Granollers i la seva gent. 100 converses. Granollers, Revista del Vallès.
