Va ser professor, successivament, a les universitats de Bolonya, de Nimega, de Budapest, i, des de 1935, a la Universitat de Pàdua, de la qual fou rector de 1947 a 1952. Els seus interessos científics foren variats; dedicà una part important de la seva recerca al romanès, a la dialectologia italoromànica (Livinallongo, Comelico), la història dels mots, la gramàtica històrica, etc. També es dedicà a llengües no romàniques, amb estudis sobre l'albanès, l'hongarès, i altres de germanística. És conegut sobretot pel manual de lingüística romànica Origine delle lingue neolatine (1948), que conegué successives edicions i que es traduí a diversos idiomes (romanès, castellà, etc).
Fou membre de diverses acadèmies entre les quals cal destacar l'Accademia della Crusca (des de 1969). Fou director de la revista Studi rumeni de 1927 a 1933. El 1963 rebé la medalla d'or al mèrit acadèmic italiana.
Obra
Grammatica della lingua rumena, Heidelberg, Giulio Groos, 1923
Antologia rumena, Heidelberg, Giulio Groos, 1923
Il dialetto del Comelico, in Archivum Romanicum, X, 1926, pp. 1-200
La lingua degli indi Luiseños (alta California) secondo gli appunti grammaticali inediti di un chierico indigeno, Bolonya, Zanichelli, 1926
Divagazioni semantiche rumene. Dal nome proprio al nome comune, in Archivum Romanicum, XII, 1928, pp. 161-231
Il “Lexicon Marsilianum”–Dizionario latino-rumeno-ungherese del sec. XVII–Studio filologico e testo, Bucarest, 1930 [edició d'un diccionari llatí-romanès-hongarès del segle XVII]
Divagazioni semantiche rumene e balcaniche (Dal nome proprio al nome comune), in Archivum Romanicum, XVI, 1932, pp. 333-383
Introduzione alla glottologia generale comparata, Padova, Gruppo Universitario Fascista, 1936
Elementi di linguistica italiana, Padova, Gruppo Universitario Fascista, 1936
Il dialetto di Livinallongo, Bolzano'Castel Mareccio, Istituto di Studi per l'Alto Adige, 1934. 1937
Grammatica comparata delle lingue neolatine. Fonetica storica, Padova, Gruppo Universitario Fascista, 1937
L'albanese di Dalmazia, Firenze, Leo S. Olschki, 1937
Testi scelti per le esercitazioni di glottologia, Padova, Gruppo Universitario Fascista, 1937
Grammatica elementare della lingua portoghese, Heidelberg, Giulio Groos, 1938
Il dialetto del Comelico; Nuovi contributi alla conoscenza del dialetto del Comelico, Santo Stefano di Cadore, Comunità montana del Comelico e Sappada, 1988 (reprint de l'edició de 1926 amb correccions i afegits).
Fonts bibliographiques
Carlo Tagliavini in Enciclopedia Biografica Universale Treccani, XVIII, pàg. 546, Istituto della Enciclopedia Italiana, Roma, 2007.
