Carolina Moreno Tena

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Carolina Moreno Tena

Biografia
Naixement	1973 (50/51 anys) Badalona (Barcelonès)
Formació	Universitat de Barcelona Universitat de Girona Universitat de Mälardalen
Activitat
Ocupació	traductor literari, professora de suec, professora d'universitat, professor de literatura
Activitat	2002 -
Ocupador	Escola Oficial d'Idiomes Universitat de Barcelona

Carolina Moreno Tena (Badalona, 1973) és una traductora i professora catalana especialitzada en la llengua sueca.^[1] Actualment n'ensenya a l'Escola Oficial d'Idiomes, així com també estudis literaris, suec i literatura escandinava a la Universitat de Barcelona i a l'Escola d’Idiomes Moderns de la mateixa universitat.^[2][3]

A partir del seu debut com a traductora literària el 2002, ha traduït al català autors suecs i noruecs clàssics i contemporanis, tant de llibres adults com d'infantils i juvenils, i de diversos gèneres (novel·la, assaig, teatre i poesia). A banda, ha publicat diversos articles sobre literatura escandinava i traducció literària, i ha participat en clubs de lectura, seminaris i taules rodones entorn d'aquests temes.^[4]

El 2002 es va llicenciar en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona.^[2] De bon començament, va voler conèixer l'alemany i la literatura alemanya; però després li va créixer l'interès pels equivalents de Suècia i més endavant va poder cursar-hi part dels estudis, concretament a Bräkne-Hoby (Blekinge).^[5] D'aleshores ençà, el seu lligam amb la literatura i la llengua del dit país ha romàs fort.^[4] Després, el 2006, va obtenir un Diploma d'Estudis Avançats a la Universitat de Girona.^[2]

• La noia de les taronges de Jostein Gaarder (Editorial Empúries, 2003), del noruec^[6][7]
• Filologia de la Weltliteratur d'Erich Auerbach dins el número 21 de L'Espill (revista) (Universitat de València, 2006)^[6]
• La muntanya de les tres coves de Per Olov Enquist (Editorial Cruïlla, 2007)^[8]
• Amb l'alè al clatell de Henning Mankell (Tusquets Editors, 2012)^[9][10]
• El doctor Glas de Hjalmar Söderberg (Adesiara, 2012)^[11][12]
• La petita Messi i el seu oncle estimat de Pija Lindenbaum (Takatuka, 2009)^[13][14]
• Apropiació indeguda de Lena Andersson (Angle Editorial, 2015)^[6]
• Tot sol d'August Strindberg (L'Avenç, 2015)^[1][15]
• Sortir a robar cavalls de Per Petterson (Club Editor, 2016)^[16]
• El viatge de Pere l'afortunat ; La més forta ; Dansa de mort ; La sonata dels espectres ; Escrits sobre teatre d'August Strindberg (Comanegra, 2017), conjuntament amb Feliu Formosa^[17]
• El Quim i les barbies de Pija Lindenbaum (Gato Sueco, 2017)^[18]
• El carreter de Selma Lagerlöf (Adesiara, 2017)^[19]
• La gent de Hemsö d'August Strindberg (L'Avenç, 2018)^[1]
• El Llop de Sorra d'Åsa Lind (Kalandraka, 2019), guardonat amb el 16è Premi Atrapallibres en la categoria de 9 anys ^[20][21]
• Final de Karl Ove Knausgård (L'Altra Editorial, 2019), del noruec^[22]
• La Valentina i el Llop de Sorra d'Åsa Lind (Kalandraka, 2021)^[23]
• Una dolça venjança de Jonas Jonasson (La Campana, 2021)^[24]
• Nusos de Gunnhild Øyehaug (Nits Blanques Edicions, 2021)^[13][25]
• Benvinguts a Amèrica de Linda Boström Knausgård (Les Hores, 2021)^[1]
• Els supervivents d'Alex Schulman (Columna Edicions, 2022)^[26]
• Filla d'octubre de Linda Boström Knausgård (Les Hores, 2022)^[1][27]

• La pequeña Messi y su querido tío de Pija Lindenbaum (Takatuka, 2009)^[28]
• ¿Qué es en realidad el fascismo? de Kalle Johansson i Lena Berggren (Takatuka, 2020)^[29][30]